La Revolució Industrial a Catalunya és la transposició a Catalunya, a partir de l'any 1832[1] de la Revolució Industrial que s'havia iniciat a Anglaterra a la segona meitat del segle xviii i fortament vinculat amb el desenvolupament de la indústria del cotó.
Marc històric previ
La derrota de 1714 va comportar el tancament de les universitats catalanes, en especial la de Barcelona, que va ser substituïda per la Universitat de Cervera, ciutat que havia fet costat a la causa felipista.[2] A més, en un primer moment, fins i tot es va prohibir als habitants de l'extinta Corona d'Aragó el comerç amb Amèrica.
Com a resposta, la societat civil catalana, amb la voluntat de contribuir al desenvolupament cultural i de modernitzar l'economia del país, va impulsar la creació de noves institucions dedicades al foment de les lletres i les ciències (acadèmies i escoles), així com d'una sèrie d'institucions econòmiques. I, pel que fa al comerç, no van faltar empreses catalanes que es van decidir a operar des dels ports andalusos.
El segle xviii fou una etapa de creixement econòmic i demogràfic a Catalunya. La població del Principat va passar de 700.000 habitants l'any 1717 a 1.200.000 el 1787, a conseqüència de la davallada de la mortalitat i d'un notable augment de la natalitat.
Cap al 1725 Catalunya començà un procés de transformació econòmica que va assentar les bases del progrés industrial del segle xix. L'especialització agrària, el desenvolupament de les manufactures tradicionals, l'aparició d'una nova indústria cotonera i la consolidació d'una economia de mercat orientada a l'exportació van ser els eixos d'aquesta modernització.[3]
Primera Guerra carlina, del 1833 al 1840, entre dues concepcions diferents de la societat liberal que es forja: la republicana i la carlista.
Desamortització de Mendizábal - 1836, se subhasta el patrimoni dels clergues entre la burgesia urbana i rural, la qual cosa dinamitza la producció agrària i consolida la propietat privada.
Construcció del tram ferroviari Mataró-Barcelona, al 1848.
Bienni Progressista, del 1854 al 1856. El Partit Progressista pretén reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.
L'enginyer català Francesc Bonet, el 1889 fabrica el tricicle en què podien viatjar 4 persones i fou el primer vehicle mogut amb motor realitzat a l'estat, amb una velocitat similar a la d'una persona a peu.
Posada en funcionament de la central hidroelèctrica de Capdella per part de l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya el 1914. Fou la primera de les grans centrals hidroelèctriques, la producció de les quals possibilitaren l'ús de l'electricitat com a força motriu en les fàbriques.