La Sublevació d'abril (a búlgar Априлско въстание, Aprilsko vastanie ), va ser una insurrecció organitzada pels búlgars de l'Imperi Otomà entre abril i maig de 1876, després de l'inici de la revolta d'Herzegovina, i que va tenir com a resultat, indirectament, la independència de Bulgària a 1878.[1] Va ser l'última i de major abast d'una sèrie de revoltes que havien tingut lloc a Bulgària contra el poder otomà. No obstant això, es va produir només en alguns territoris.
Conseqüències
La dura repressió va provocar la guerra russo-turca i la Gran crisi oriental. Fruit dels aixecaments i guerres va ser el Congrés de Berlín el 1878, que va donar a Montenegro i Sèrbia la independència i més territori, mentre que l'Imperi Austrohongarès va ocupar Bòsnia i Hercegovina tot i que va romandre de jure territori otomà.[2]
Referències
- ↑ Jelavich, Barbara. History of the Balkans: Eighteenth and Nineteenth Centuries, Nide 1 (en anglès). Cambridge University Press, 1999, p. 347.
- ↑ Ćirković, Sima. The Serbs (en anglès). Blackwell Publishing, 2004, p. 221-226. ISBN 9781405142915.
