Retrat de Manouso Theotokópoulos

Infotaula d'obra artísticaRetrat de Manouso Theotokópoulos

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorEl Greco Modifica el valor a Wikidata
Creació1603 (<1604)
Gènereretrat Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida47 (alçària) × 38,7 (amplada) cm
Propietat deAlessandro Contini Bonacossi Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseu Norton Simon (Pasadena) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariF.1969.15.P Modifica el valor a Wikidata
Catàleg
El Greco catalog raisonné, 1969:(73)
El Greco, 1541-1614:(217)
El Greco y su escuela. Catálogo comentado:(X-196)
El Greco:(40B) Modifica el valor a Wikidata

El Retrat de Manouso Teotokópoulos es un suposat retrat del germà d'El Greco, atribuït a aquest pintor. Consta amb el número X-196 en el catàleg raonat d'obres d'aquest pintor, realitzat pel seu especialista Harold Wethey.

Introducció

Tot i que no hi ha proves fefaents de que així sigui, aquest llenç sovint és considerat un retrat de Manouso (o Manousos) Theotokópoulos, el germà gran d'El Greco. Manouso degué arribar a Toledo la darrera dècada del segle XVI, potser fugint dels deutes que tenia a Venècia, o simplement cercant un aixoplux, perquè era vell i estava arruïnat. Els primers documents que s'hi refereixen, a Toledo, están datats el desembre de 1603 i per aquests documents se sap que tenia setanta-quatre o setanta-cinc anys. El llibre d'enterraments de l'Església de Santo Tomé de Toledo registra la seva mort el 13 de desembre de 1604.[1]

Anàlisi de l'obra

Pintura a l'oli sobre llenç; 47 x 38,7 cm.; Museu Norton Simon, Pasadena (Califòrnia)

El personatge vesteix una jaqueta de color marró amb el coll de pell, de color més clar, i una gorra de pell negra. Destaca sobre el fons de color verd fosc. La cara, el cabell i el coll han estat restaurats. Segons Harold. E. Wethey, no sembla obra d'El Greco.[2]

Segons Josep Gudiol, és una obra autógrafa, d'una data propera a la del Retrat d'una dama amb una flor al cabell, amb el que comparteix característiques de la textura. Aquest autor també hi remarca la pinzellada oberta i certs trets psicològics similars als del Retrat d'Antonio de Covarrubias. Tanmateix, Gudiol reconeix que aquest llenç està realitzat amb més rapidesa, tot i que està ple de veritat humana.[3]

Procedència

  • Col·lecció particular, Bolonya.
  • Baró Michele Lazzaroni, París.
  • Col·lecció Contini-Bonacossi, Florència.

Referències

  1. ↑ Álvarez Lopera, José. op. cit., p. 80. 
  2. ↑ Wethey, Harold E. op. cit., p. 223. 
  3. ↑ Gudiol, José. op. cit., p. 251. 

Bibliografia

  • Wethey, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II); Ediciones Guadarrama; Madrid-1967.
  • Gudiol, José; Doménikos Theotokópoulos, El Greco; Ediciones Polígrafa, S.A.; Barcelona-1982; ISBN 84-343-0031-1.
  • Álvarez Lopera, José; El Greco, La obra esencial ; Ediciones Sílex; Madrid-2014; ISBN 978 84 7737 860-0