Hans Mielich va ser, després de la mort de Barthel Beham, el retratista més popular a Múnic. La seua primera formació va tindre lloc en l'entorn familiar, possiblement amb el seu pare, Wolfgang, i va continuar després els seus estudis a Ratisbona amb Albrecht Altdorfer. Del seu pas per aquest taller va quedar en l'artista l'empremta d'un ús característic del color. Mielich va ampliar coneixements a Itàlia, va treballar per als ducs Guillem IV i Albert V de Baviera[1] i els seus retrats van ser molt apreciats per les classes dirigents de Baviera, sobretot de la ciutat de Múnic.[2]
Aquesta pintura, que va estar al castell francès de Birre, procedeix de la col·lecció del comte Tryszkiewicz. De França va passar als Estats Units, a les galeries Newhouse de Nova York, on es trobava el 1955. Dos anys més tard, el 1957, fou adquirida a Frederick Mont, de Nova York, per a la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza. En un bon estat de conservació, l'oli va ser transferit del seu suport original a l'actual, encara que es desconeix (com en altres obres de la col·lecció), la data i les circumstàncies que van impulsar aquesta intervenció.[1]
Descripció
Aquest retrat (realitzat dos anys abans que Mielich viatgés a Itàlia[1]) mostra una dona vestida de negre, amb el cap cobert per un mocador blanc amb unes línies blaves, i asseguda en una cadira de cuir clavetejat amb coronament d'esferes metàl·liques. Les úniques parts del cos que ensenya són el rostre i les mans, les quals té agafades, i porta un anell amb una maragda al dit polze de la mà esquerra (un signe que indica el seu estatus social benestant). El cap, lleugerament inclinat cap a l'esquerra, queda emmarcat pel mocador.[2] Mielich aconsegueix, amb un gran realisme, traslladar a la pintura la fesomia d'aquesta dona, amb les seues ulleres, arrugues, galtes i forma de la boca, sense descurar el seu estat d'ànim i transmet una imatge plena de dignitat i bondat.[1]
El fons, de tons blaus i verds, mostra l'interior d'una cambra amb decoració austera, però molt realista, fet que realça el volum de la persona retratada. A la part superior del quadre hi ha una inscripció: MEINES ALTERS IM 57 JAR (a la meua edat de 57 anys). L'obra està signada i datada a la part lateral esquerra, a mitjana alçada, amb el monograma de l'artista, H. M., i la data, "1539".[2]
La peça fa parella amb el retrat d'un home madur, també assegut, que es conserva en una col·lecció particular dipositada a la Fundació Huis Bergh de S-Heerenberg (els Països Baixos), atribuïda al mateix pintor.[2][3]