El retaule ceràmic de la Verge del Tremedal, situat al carrer del Campanar 11 a Picassent, és un retaule devocional catalogat dins l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià com bé de rellevància local amb número 30 dels del municipi.[1]
La devoció per la Mare de Déu del Tremedal es troba també a altres llocs del País Valencià, com VIla-real, Borriana o Montant. Tronxó, al Maestrat aragonès, va estar un centre devocional d'esta verge i és el lloc d'origen de la família Tronchoni.[2]
Descripció
Representa l'advocació mariana de la Mare de Déu del Tremedal. Sobre una peanya i un nuvolet, es troba la Mare de Déu dempeus coberta amb mantell blau. Porta el Nen Jesús al braç esquerre -vestit igualment amb mantell blau cònic rígid- i a la mà dreta porta un orb; corona coberta i cèrcol lluminós del darrere.[1]
Davant de la Verge hi ha un pastor agenollat amb barret i caigut a terra; amb sarró i manc. Aquest pastor representa al mencionat a la llegenda de la trobada de la imatge de la Verge: una bellíssima senyora, que li va demanar que li donés un tros de coca que ell portava al sarró i que es disposava a menjar. El pastor mancava de la mà dreta i va fer ús de l'esquerra; i la senyora li va demanar que ho fera amb la dreta, que li aparegué miraculosament.[3]
Darrere hi ha una església cupulada. L'orla té banda blanca amb fulles d'olivera en espiga.[1]
El retaule està realitzat amb pintura ceràmica polícroma; vidriat sobre fons estamnífer llis. Al cantó baix dret, en una banda blanca, presenta la inscripció N.ª S.ª del Tremedal. En una rajola adjacent a dalt, hi ha una inscripció en castellà referent a l'orige del retaule: A expensas de Joaquin Tronchoni y Garcia Seròn.año 1801. (sic)[1]
El retaule té un format rectangular, de 0,6 x 0,5 m. Té un total de nou peces; sis de 0,2 x 0,2 i tres de 0,2 x 0,1 m. No presenta fornícula: es troba encastat en la façana de rajola cara vista.[1]
Conservació
La fitxa de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, la qual data del 20 de juny de 1995, qualifica de molt alt el risc de destrucció de la peça, per tractar-se d'un objecte d'interés històric i datat el 1801, que es troba en un lloc força accesible -a l'altura del primer pis de l'edifici, en la façana al carrer. Tot i això, considerava que l'estat de conservació era bo, llevant d'un rajola trencada.[1]
