La Resolució 1479 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 13 de maig de 2003. Després de reafirmar la Resolució 1464 (2003) sobre la situació a Costa d'Ivori i les resolucions 1460 (2003) i 1467 (2003), el Consell va establir la Missió de les Nacions Unides a Costa d'Ivori (MINUCI) després de determinar la situació al país com una amenaça per a la pau i seguretat internacionals a la regió.[1]
Resolució
Observacions
El Consell de Seguretat va començar recordant la importància de la bona relació, la no interferència i la cooperació regional. Va donar la benvinguda als esforços de la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental (ECOWAS), la Unió Africana i França per promoure una solució pacífica a la guerra civil i va reiterar el seu suport a l'Acord de Linas-Marcoussis.
Actes
Es va reafirmar el paper del Representant Especial del Secretari General en dirigir el sistema de les Nacions Unides a Costa d'Ivori i, per un període inicial de sis mesos, s'establirà el MINUCI per facilitar la implementació de l'acord de Linas-Marcoussis i complementar les operacions de l'ECOWAS i les forces franceses.[2] També es va aprovar una petita quantitat de personal de suport per: proporcionar assistència al Representant Especial sobre qüestions militars; vigilar la situació militar i la situació dels refugiats i mantenir-se en contacte amb les forces de l'ECOWAS, de França i de les Forces Armades Nacionals de Costa d'Ivori (FANCI). El component d'enllaç militar era compost inicialment per 26 oficials i es prestaria una atenció especial als drets humans, especialment pel que fa a dones i nens, d'acord amb la Resolució 1325 (2000).[3]
Es va demanar a totes les parts de Costa d'Ivori que implementessin plenament l'acord de Linas Marcoussis i la importància de permetre al Govern de Reconciliació Nacional exercir el seu mandat durant el període transitori. Calia portar davant la justícia els responsables de les violacions dels drets humans i del dret internacional humanitari i el Consell va destacar la importància del desarmament, desmobilització i procediments de reintegració inicials. A més, es va demanar a les parts de Costa d'Ivori que cooperessin amb la MINUCI al llarg del seu mandat i vetllessin per la seguretat i llibertat de moviment del seu personal, mentre que l'ECOWAS i les forces franceses havien d'informar periòdicament sobre l'aplicació dels seus mandats .
La resolució va donar la benvinguda a un acord d'alto el foc entre les FANCI i Forces Nouvelles. Es va demanar a tots els estats de la regió que recolzessin el procés de pau a Costa d'Ivori i s'abstinguessin d'accions que podrien minar la seguretat i l'estabilitat del país, inclòs el moviment de grups armats i d'armes a través de les seves fronteres. Es va instar als partits de Costa d'Ivori a abstenir-se de reclutar mercenaris, unitats militars estrangeres i nens soldats.[4]
La resolució 1479 va concloure urgint el suport logístic i financer a la força de l'ECOWAS i que el secretari general Kofi Annan informés cada tres mesos sobre l'aplicació de la resolució actual.
Referències
- ↑ «Security Council establishes Côte d'Ivoire mission for six months». United Nations, 13-05-2003.
- ↑ International Crisis Group. Côte d'Ivoire: "the war is not yet over.". International Crisis Group, 2003, p. 33.
- ↑ Obi, Cyril I. «Economic Community of West African States on the Ground: Comparing Peacekeeping in Liberia, Sierra Leone, Guinea Bissau, and Cocircte D'Ivoire». African Studies, 2, 2 & 3, 2009, pàg. 119–135. DOI: 10.1080/19362200903361945.
- ↑ McCormack, T.; McDonald, Avril Yearbook of International Humanitarian Law – 2003, Volume 6; Volume 2003. Cambridge University Press, 2006, p. 269. ISBN 978-90-6704-203-1.
Vegeu també
Enllaços externs
