Llacuna verda vista des del cim del volcà Licancabur.Exemplar de Vizcacha de la Serra (Lagidium viscacia) en el desert de Siloli.Volcà Licancabur.Volcà Sairecabur.Llacuna Colorada.Serveis en la llacuna Hedionda.Llacuna Profunda.Desert de Dalí.Flamenc andí (Phoenicoparrus andinus), Llacuna Colorada.Aigües termals, Llacuna Salada.Guèisers Sol de Matí.
Amagat entre les altures de la Serralada dels Andes, en el racó més suroccidental de Bolívia, es troba la Reserva Nacional de Fauna Andina Eduardo Avaroa, l'àrea protegida més visitada del país, amb almenys 30.000 visitants a l'any.
És l'àrea protegida més important en termes d'afluència turística del departament de Potosí, va ser creada mitjançant Decret Suprem (D.S.) de 13 de desembre de 1973 i ampliada pel D.S. de 14 de maig de 1981, té una superfície d'aproximadament 714.745 ha i es troba a una altura entre els 4.200 i 5.400 msnm.
Clima: el clima a l'hivern (maig a agost) és sec, hi ha pluges durant l'estiu (desembre a abril). La temperatura mitjana és de 3 °C i la precipitació mitjana anual és de 65 mm. Les temperatures més baixes es registren durant els mesos de maig, juny i juliol.
Característiques de l'àrea
La reserva està situada en una regió amb relleu irregular amb extenses planicies i altiplans flanquejats en l'oest per un cordó volcànic Serralada Occidental el major exponent de la qual és el Volcà Licancabur i per regions muntanyenques fortament plegades. L'extensa reserva culmina sobre la faldilla nord-est de l'imponent Volcà Licancabur, als dos terços d'altura d'aquest vessant a 5415 msnm, en el punt més sud-occidental de Bolívia en 22° 49' 41" de latitud sud i 67° 52' 35" de longitud oest per on passa la línia fronterera amb Xile.
A la zona es troben llacunes o miralls d'aigua com la Llacuna Verda, la Llacuna Colorida, la Llacuna Salada, propera en Salar de Chalviri, la Laguna Busch, la Laguna Hedionda, que tenen el seu origen en rius originats en els desglaços i en alguns casos en fonts.
Flora
Existeixen almenys unes 190 espècies de plantes i arbres que creixen en un ambient extrem. Les espècies s'han adaptat a les condicions severes de salinitat, falta d'aigua dolça, temperatures baixes i escassetat de nutrients.
La vegetació està caracteritzada per la forta presència de pasturatges de gramíneas (palla brava) que en algunes planes i vessants formen semicercles. En llocs de major humitat es poden trobar plantes de Thola (tholares) i en certes fetes fallida rocoses (entre 4.300 i 3.700 msnm), la keñua associada en alguns casos a grans coixins de llareta, nom científic Azorella Compacta, la qual creix lentament 1 a 3 mm/any sobre afloraments rocosos.
Els autòctons la utilitzen com a combustible per cremar en la calefacció i la cuina.
Fauna
La fauna es caracteritza per la presència d'espècies singulars que es van adaptar a les condicions extremes de vida de la regió, algunes d'elles en perill d'extinció.
En la reserva es troben 80 espècies d'aus de les quals les més representatives són les tres espècies de flamencs que hi habiten, també són el seu atractiu principal, aquests són el flamenc andí i el flamenc xilè i flamenc de James, també es troben, oques andines, falcons, ànecs, el ñandú petit, au semblant a l'estruç, sense capacitat de volar; a més de les espècies en perill d'extinció com el còndor andí i la keñua, les que estan protegides en la reserva.
També hi ha 23 espècies de mamífers que prosperen en la reserva entre els quals es troben: vicuñas, pumes, guineus andines, i vizcachas.
Amenaces
La Reserva Eduardo Avaroa és una de les regions bolivianes amb major depressió des del punt de vista econòmic a causa de la seva topografia escarpada i la seva ubicació remota. La bellesa de la reserva atreu un gran nombre de turistes, no obstant això, aquest turisme es troba majorment sense regular i desorganitzat. La majoria dels 40.000 visitants que fan el llarg viatge fins a la Reserva Eduardo Avaroa cada any contemplen el parc des d'un vehicle amb tracció en les quatre rodes portats per guies turístics sense capacitació apropiada.
Aquests vehicles pertorben la vida silvestre i destrueixen paisatges sensibles. La falta de serveis contribueix a la contaminació causada per deixalles humanes, que afecta a la reserva.
La mineria i les pràctiques grangeres inadequades també plantegen problemes per als valors biològics, ecològics i històrics de l'àrea. La mineria és una indústria important al parc i les seves zones limítrofes, amb unes 61 concessions mineres actives dins dels límits de la reserva. Tant la contaminació provinent de l'abocament de les mines com l'alteració física del paisatge afecten la integritat de la Reserva.
,_Laguna_Ca%C3%B1apa,_Bolivia,_2016-02-03,_DD_63.JPG)
,_Desierto_de_Siloli,_Bolivia,_2016-02-03,_DD_30.JPG)
,_Laguna_Colorada,_Bolivia,_2016-02-02,_DD_97.JPG)
