PROFILPELAJAR.COM

René Just Haüy
	;
Biografia
Naixement	28 febrer 1743 ; Saint-Just-en-Chaussée (França)
Mort	1 de juny 1822; París
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 60 ; Grave of Haüy (en)
103è President Acadèmia Francesa de les Ciències
	1801 – 1802 ; ← Charles-Augustin de Coulomb – Gaspard Monge →
Dades personals
Nacionalitat	Francesa
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de París
Activitat
Camp de treball	Geologia
Ocupació	mineralogia
Ocupador	Museu Nacional d'Història Natural de França
Membre de	Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1818–); Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (membre honorari) (1806–); Acadèmia Prussiana de les Ciències ; Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL ; Acadèmia Francesa de les Ciències ; Societat Filomàtica de París ; Reial Acadèmia Sueca de Ciències ; Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos
Alumnes	Gabriel Delafosse
Orde religiós	Premonstratencs
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1801) Traité de Minéralogie (en) ; (1803) Traité élémentaire de physique (en) ; (1822) Traité de Cristallographie (en) ;
Estudiant doctoral	Christian Samuel Weiss
Família
Germans	Valentin Haüy
Premis
	(12 març 1818) Membre estranger de la Royal Society; llista dels 72 noms inscrits a la Torre Eiffel ;

René Just Haüy (Saint-Just-en-Chaussée, 13 d'abril de 1743 – París, 1 de juny de 1822)^[1]^[2] va ser un mineralòleg francès, conegut també com el clergue Abbé Haüy És considerat com el «pare de la cristal·logafia moderna».^[3] El mineral Hauyne el recorda.

El seu cognom apareix inscrit a la Torre Eiffel. El seu germà Valentin Haüy, fundà la primera escola per a cecs.

Haüy nasqué a Saint-Just-en-Chaussée, al departament francès d'Oise. Els seus pares eren pobres i només amb ajuda econòmica d'amics va poder estudiar al College de Navarre i després al College de Lemoine. Haüy es va fer sacerdot catòlic. Primer va estudiar botànica, però després es va interessar més per a la història natural. Tot estudiant un tros de llança de pedra calcària, va fer uns experiments que van donar lloc a establir una llei sobre la cristal·lització.

Haüy va exposar la teoria matemàtica d'aquesta llei la al seu tractatTraité de minéralogie. Va ser immediatament reconeguda per l'Acadèmia francesa de les Ciències. També el nom de Haüy està associat a les observacions que va fer sobre la piroelectricitat.

Durant la Revolució francesa, Haüy va ser empresonat i hauria pogut ser assassinat. Per sort Étienne Geoffroy Saint-Hilaire va intercedir en favor seu. El 1802, sota Napoleó I, esdevingué professor de mineralogia al Museu Nacional d'Història Natural i hi va fundar el Musée de Minéralogie. El mateix any Martin van Marum el va visitar. Després de 1814 va ser privat dels seus nomenaments per la restauració borbònica. Els seus darrers anys els va passar en la pobresa.

El 1821 va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.

Algunes obres

Essai d'une théorie sur la structure des crystaux (facsímil en línea), 1784.
Exposition raisonné de la théorie de l'électricité et du magnétisme, d'après les principes d'Æpinus (facsímil en línea), 1787).
De la structure considérée comme caractère distinctif des minéraux, 1793.
Exposition abrégé de la théorie de la structure des cristaux, 1793.
Extrait d'un traité élémentaire de minéralogie (1797)
Traité de minéralogie (5 vols, 1801) BNF: Vol 1 Vol 2 Vol 3 Vol 4 Vol 5
Traité élémentaire de physique (2 vols 1803, 1806) Google Books
Tableau comparatif des résultats de la cristallographie, et de l'analyse chimique relativement à la classification des minéraux (1809) BNF
Traité des caractères physiques des pierres précieuses, pour servir à leur détermination, lorsqu'elles ont été taillées, 1817.
Traité de cristallographie (en francès). 2 volums, 1822.

Referències

↑ Asimov, Isaac. «Haüy, René Just». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 177. ISBN 8429270043.
↑ Lacroix, Alfred. «La vie et l'œuvre de l'abbé Haüy» (en francès). Bulletin de la Société Francaise de Minéralogie et de Cristallographie p. 15-226, 1944. [Consulta: 27 juny 2022].
↑ Brock, 1910.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: René Just Haüy

Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
Brock, H. «René-Just Haüy». A: Catholic Encyclopedia. Nova York: Appleton, 1917.
Kunz, George F. «The Life and Work of Haüy» (en anglès). American Mineralogist, Volume 3, 6, 1918, pàg. 61–89, plates 5–11.