René Ala[1] (Tuïr, 30 de gener del 1934) és un polític nord-català que va ser ambaixador francès a diversos països abans de ser batlle d'Arles i president de la comunitat de municipis de l'Alt Vallespir. Mostrà les seves qualitats diplomàtiques al Líban el 1990, quan en difícils circumstàncies socorregué i asilà a l'ambaixada el deposat primer ministre Michel Aoun.
Biografia
Va estudiar al Liceu Aragó de Perpinyà; posteriorment ho feu al "Lycée Henri IV" i a la Facultat de Dret de París, i a la també parisenca École nationale de la France d'outre-mer (ENFOM), que era una institució que formava els administradors colonials (promoció del 1956).
L'agost del 1968[2] i encara a l'abril del 1971[3] era primer secretari de l'ambaixada francesa a Ciutat de Mèxic. Dos anys més tard, el 1973, era primer conseller a l'ambaixada de Madagascar. Del 31 de desembre del 1981 fins al 15 de febrer del 1984[4] va ser el representant francès a Nicaragua. De tornada a París, es va fer càrrec de la direcció de Polítiques de Desenvolupament al Ministeri de la Cooperació i el Desenvolupament.
Ambaixador al Líban
Va ser designat ambaixador francès al Líban[5] del 1989 al 1991, i es mostrà favorable a la política de l'aleshores (1988-1990) primer ministre libanès, el general Michel Aoun, a qui concedí asil polític a l'ambaixada francesa[6] quan el govern libanès del president Elias Hrawi[7] el volia detenir. En els incidents que precipitaren la caiguda d'Aoun, tant l'ambaixada com la residència de l'ambaixador van ser bombardejades[8] per les tropes sirianes.
Destinacions posteriors
Posteriorment va ser ambaixador de França davant la Santa Seu[9] del 1991 al 1993. Entre el 1993 i el 1995 va ser ambaixador al Senegal[10][11][12] i, en aquesta capacitat, signà un tractat bilateral[13] amb l'excolònia francesa. El 1996 i fins al 1998[14] va ser l'ambaixador gal a Portugal; el seu pas se saldà amb la signatura d'un acord bilateral[15] de cooperació en matèria d'educativa. Al desembre del 1998 es va retirar[16] amb data d'1 de març de l'any següent.
Presidí l'alcaldia d'Arles entre el 2001 i el 2008, i fou un dels 500 càrrecs electes [3] que auspiciaren la candidatura de Ségolène Royal a l'elecció presidencial del 2007. El 2005-2009 [4] presidia "ps-EAU" ("programme Solidarité-Eau"), un organisme francès que promovia el desenvolupament africà, especialment en temes de sanejament. També forma [5] part del consell d'administració de l'"Union des Blessés de la Face et de la Tête (UBFT) Les Gueules Cassées". Des del 2008 [6] i encara el 2012 [7] presideix la Comunitat de Municipis de l'Alt Vallespir.
El 1958 es va casar amb Janie Paillas, amb qui va tenir dues filles. Membre[1] de l'orde de la Legió d'Honor francesa, rebé els graus d'oficial (3 de març del 1992) i de comandant (1 de gener del 1998). En retirar-se, el govern li atorgà la categoria d'"Ambaixador de França" honorífic, una distinció que s'acorda rarament[12] i sempre a diplomàtics de mèrit.
Bibliografia
- Notes sur les relations entre les hommes et la terre dans les zones à Berbères du Bas-Chari tchadien (1958-1959), treball presentat a l'ENFOM
Notes
- ↑ 1,0 1,1 René, Emile, Edouard de noms de fonts, segons el text del seu nomenament pel grau de comandant de la Legió d'Honor [1]
- ↑ Llista del personal diplomàtic a Mèxic el 1968[Enllaç no actiu]
- ↑ Llista al 1971[Enllaç no actiu]
- ↑ La Llista dels ambaixadors francesos a Nicaragua dona aquest període, per bé que el Canadian Almanac & Directory, 1982 el feia primer conseller a l'ambaixada d'Ottawa
- ↑ «Llista d'ambaixadors francesos al Líban». Arxivat de l'original el 2012-04-01. [Consulta: 9 febrer 2012].
- ↑ Notícia de l'època[Enllaç no actiu]
Notícia de l'època al Baltimore Sun Arxivat 2015-10-03 a Wayback Machine.
Notícia a l'ABC
Michel Aoun s'exiliaria a França fins que el 2005 tornà al Líban, onze dies després de la retirada de les forces sirianes que, en primer lloc, l'havien expulsat.
- ↑ Amb qui René Ala s'hagué d'enfrontar en compliment de la seva funció representativa [2]
- ↑ Notícia del bombardeig a Los Angeles Times
- ↑ «Llista d'ambaixadors francesos al Vaticà». Arxivat de l'original el 2012-02-15. [Consulta: 9 febrer 2012].
- ↑ Històricament, l'ambaixador francès al Senegal també fa les mateixes funcions a Gàmbia
- ↑ Llista d'ambaixadors francesos al Senegal[Enllaç no actiu]
- ↑ 12,0 12,1 Andrée Dore-Audibert Propos irrévérencieux d'une épouse d'ambassadeur Paris: Karthala, 2002 ISBN 2845862709 p. 209, 217
- ↑ Tractat bilateral entre França i el Senegal
- ↑ Llista d'ambaixadors francesos a Portugal
- ↑ Decret 2007-5
- ↑ Document oficial amb la seva renúncia
Enllaços externs
