S'identifica amb la manera en què viu la religió el poble entès com el poble pla; en oposició terminològica amb la religiositat oficial, que és la de les elits, els intel·lectuals i la jerarquia eclesiàstica. Algunes de les manifestacions de la religiositat popular poden ser considerades com a supersticions per la religiositat oficial.
Les diferències entre ambdues religiositats són essencialment dues:[1] que l'oficial considera de la màxima importància la hierofania fundacional (la manifestació d'allò sagrat) mentre que la popular se centra en les pràctiques rituals i en la manera de mantenir una relació propiciatòria amb les entitats sobrenaturals; i que l'oficial es transmet mitjançant mecanismes de socialització interns de les institucions religioses (com el reclutament del clergat, els seminaris i d'altres institucions d'ensenyament religiós reglat, que arriben a tots els nivells -catequesis, escoles dominicals-) mentre que la popular ho fa en l'àmbit familiar i local mitjançant vivències col·lectives de tot tipus (tradicions populars, festivitats, peregrinacions, romeries, processons, ritus de pas -entre la vida i la mort i els diferents estats o edats-, elements de la vida quotidiana -gastronomia, indumentària, etc...). També podem considerar que la religiositat popular és una manifestació de la fe viscuda per cada persona i que no podem considerar que siga negativa en tant que només cadascú pot respondre de si mateix i de la seua creença.
