Nom oficial
Nom complet

Durada?
Informació
Capital	No especificada
Idioma oficial	armeni
Política
Forma de govern	No especificat

Vaspurakan (armeni: ÕŽÕ¡Õ½ÕºÕ¸Ö‚Ö€Õ¡Õ¯Õ¡Õ¶, Vaspurakan, que vol dir 'terra noble' o 'terra de prínceps'^[1]) fou la primera província i la més important del Regne d'Armènia. a l'edat mitjana esdevingué un regne independent centrat al Llac Van. La regió, que avui en dia es reparteix entre l'est de Turquia i el nord-oest de l'Iran, es considera el bressol de la civilització armènia.^[1] El 1021, el rei de Vaspurakan, Senekerim-Joan Artsruní, veient-se incapaç de mantenir a ratlla els seus veïns musulmans, cedí el seu regne a l'emperador romà d'Orient Basili II a canvi d'extenses terres i el càrrec de governador del tema de Sebaste.^[2][3] En un primer moment, Basili II deixà la nova província en mans de Basili Argir, però ben aviat l'hagué de substituir per la seva incompetència. El protoespatari Nicèfor Comnè fou elegit per succeir a Basili Argir com a governador (estrateg o catepà) i ràpidament imposà l'autoritat romana d'Orient al territori.^[3]

• Hamazasp II, circa 800 - 836. Casat amb una filla d'Aixot el Carnívor dels Bagratuní.
• Aixot I Abulabus Artsruní, príncep 836-852 (fill)
• Gurguèn I Artsruní, príncep 852-853 (germà)
• Abu Djafar Artsruní, príncep 853-854 (probablement germà)
• Gurguèn II Artsruní de Mardastan 854-857 (parent llunyà)
• Grigor Derenik Artsruní, príncep 857-868 Es va casar amb Sofia, filla d'Aixot I Bagratuní el Gran, gran príncep d'Armènia.(fill d'Aixot I)
• Aixot I Abulabus Artsruní, príncep 868-874 (segona vegada) (pare)
• Grigor Artsruní, príncep 874-887 (segona vegada) (fill)
• Sargis Aixot, príncep 887-897 (fill)
• Gagik Abu Morvan Artsruní, regent 887-897, príncep 897-898 (sogre)
• Sargis Achot, príncep 898-900 (segona vegada)
• Emir Afixin al-Sadj 900
• Safi, governador (resident a Van) 900-901
• L'eunuc, governador (resident a Ostan) 900-901
• Sargis Aixot 901-904
• Khatixik Gagik III (senyor de Reixtunik 887-897), príncep de Vaspurakan 904-908 (al nord-oest), rei 908-943 (germà de Sargis)
• Gurguèn III Artsruní (senyor de Parskahaiq 887-897), príncep 904-925 (al sud-est) (germà)
• Derenik Aixot III rei 943-953 (fill)
• Abuixal Hamazasp III 953-972 (germà)
• Aixot Sahak 972-983 (fill)
• Gurguèn Khatxik 983-1003 (senyor d'Andzevatxik 972-983) (germà)
• Seneqerim Ioan 1003-22 (senyor de Reixtunik 972-1003) (germà), després governant de Sebaste 1022-1026
• David (fill) 1026-1065
• Atom (fill) 1065-1083
• Abusahl (germà) associat 1065-1083
• Ocupació seljúcida 1083

• Lilie, R.-J.; Ludwig, C.; Pratsch, T.; Zielke, B. Prosopographie der mittelbyzantinischen Zeit Online (en alemany). De Gruyter, 2013. DOI 10.1515/pmbz. 
• Varzós, K. «Η Γενεαλογία των Κομνηνών (A)» (PDF) (en grec). Centre d'Estudis Bizantins de la Universitat de Tessalònica, 1984. Arxivat de l'original el 2019-04-01. [Consulta: 25 febrer 2020].