La flora de la regió comprèn dues famílies endèmiques monotípiques (amb un sol gènere): Hydrastidaceae i Leitneriaceae, i la caracteritzen un centenar de gèneres endèmics com són: Sanguinaria, Leavenworthia, Gillenia, Neviusia, Dionaea, Yeatesia, Pleea). El grau d'espècies endèmiques és molt alt moltes espècies són relictes del període Terciari que van sobreviure a la Glaciació Wisconsin ia ra estan concentrades en les muntanyes dels Apalatxes (especialment les muntanyes Blue Ridge i els Ozarks. Un nombre de gèneres (Sarracenia, Uvularia, etc.) els comparteixen amb la província florísitca canadenca de la regió circumboreal. A més (com va destacar, per exemple, Joseph Gerhard Zuccarini i especialment Asa Gray), un gran nombre de gèneres relictes (Liriodendron, Hamamelis, Stewartia, etc.) es comparteixen amb la relativament distant regió asiàtica oriental. R. F. Thorne va comptar com a mínim 74 gèneres restringits a l'est de Nord-amèrica i Àsia. Els registres fòssils indiquen que durant el terciari una zona temperada càlida s'estenia a gran part de l'hemisferi nord, enllaçant Amèrica amb Àsia.
A l'est de Nord-amèrica coberta per boscos de fulla caduca i al sud de fulla persistent, durant les glaciacions del Plistocè va actuar com a refugi de la flora. Inclou les ecoregions Bosc mixt mesofític apalatxià, Boscos Blue Ridge apalatxians, Boscos de fusta dura dels Estats Units centrals,Boscos de les muntanyes Ozarks i Piedmont.[1][2]
Província de la plana costanera del Golf i Atlàntica
És una banda molt estreta al nord arribant cap al sud a l'est de Texas. Confronta a l'oest amb la província apalatxiana. Amb motiu de la inundació del Plistocè la seva flora és més jove que l'apalatxiana. Aquesta província queda subdividida en: Plana costanera del Golf i Plana costanera atlàntica.[3]
Província de les praderies nord-americanes
Confronta amb la província apalatxiana i les muntanyes Rocoses i inclou les praderies de les Gran planes. Fa frontera amb els boscos de coníferes del Canadà al nord i els semideserts al sud-oest. Inclou les ecoregions Flint Hills d'herbes altes, Sand Hills de Nebraska, High Plains dels Estats Units). Hi ha pocs endemismes i la zona va quedar sota el gel en la glaciació del Plistocè.
↑Slattery, Britt E., Kathryn Reshetiloff, and Susan M. Zwicker. «Native To (Where To Use) - States and Physiographic Regions». Native Plants for Wildlife Habitat and Conservation Landscaping: Chesapeake Bay Watershed. U.S. Fish & Wildlife Service, Chesapeake Bay Field Office, Annapolis, MD, 2003.
