PROFILPELAJAR.COM

Un refugi marítim (havre en francès o harbour en anglès) és una massa d'aigua protegida on poden ancorar vaixells, barques i barcasses.

Pot ser una cala o badia amb vistes al mar i que constitueix un ancoratge segur per als vaixells de pas davant les condicions del mar i del vent; o bé un port costaner natural més o menys tancat que ofereix un refugi segur per a les embarcacions per a que puguin amarrar. El sentit metafòric de refugi és més comú avui en dia (un refugi segur). El terme harbor en anglès s'utilitza sovint de manera intercanviable amb port, que és una instal·lació artificial construïda per a la càrrega i descàrrega de vaixells, i desembarcament i embarcament de passatgers. Els refugis solen incloure un o més ports. El Port d'Alexandria a Egipte és un exemple de refugi amb dos ports. Des de l'època de la marina de vela, els principals refugis van donar lloc a ports comercials, com ara Le Havre, Copenhaguen o New Haven, en l'etimologia encara testimonia aquest origen antic.

Els refugis poden ser naturals o artificials. Un refugi artificial es pot construir gràcies a una escullera, dics de mar, o espigons o també a través del dragatge, que requereix manteniment mitjançant un dragatge periòdic posterior. Un exemple de refugi artificial és Long Beach Harbor, Califòrnia, que va ser una sèrie de saladars i planes de marea massa poc profundes per als vaixells mercants moderns abans de ser dragats per primera vegada a principis del segle xx.^[2] En canvi, un refugi natural està envoltat per diversos costats per prominències de terra. Alguns exemples de refugis naturals inclouen Sydney Harbour, Austràlia i Trincomalee Harbour a Sri Lanka.

Etimologia

El mot havre en francès ve de l'holandès mitjà haven que significa « port », segons la majoria de diccionaris etimològics.^[3]^[4]

No obstant això, aquest origen és discutit.^[5] De fet, les primeres atestacions de la paraula en un context normand o anglonormand no militen a favor de la hipòtesi holandesa, així com de la forma dialectal.hable^[5] Més aviat, és un préstec de l'antic escandinau hǫfn (genitiu de hafnar) o hafn^[5] o danés antic hafn (danès i noruec havn).

Història

Per regla general, el refugi s'anomena zona d'aigua del port, directament adjacent a la zona d'atracament, on es realitzen la càrrega i descàrrega de vaixells, l'embarcament i el desembarcament de passatgers. També al refugi, els vaixells poden estar en un fondeig llarg al moll o amb l'àncora. Amb aquesta finalitat, hi ha habilitats llocs especials per a ancorar a la zona del refugi.^[6]

El refugi pot ser artificial o natural. Per a un refugi natural, sol ser un lloc ben protegit de les onades i del vent, envoltat per diversos costats de zones terrestres.^[7] Alguns exemples destacats de refugis naturals són Sydney Harbour, Austràlia i Trincomalee Harbor a Sri Lanka.

En un refugi artificial normalment s'hi ha construït específicament una escullera, i el dragatge també s'utilitza en la construcció de refugis artificials. Els refugis naturals requereixen manteniment mitjançant mesures periòdiques de profunditat i, si cal, dragatges periòdics addicionals.^[8] Un exemple de refugi artificial és Long Beach Harbor, Califòrnia, EUA, que era una sèrie de salines i bancs de marea massa poc profunda per als vaixells mercants moderns. A principis del segle XX s'hi van fer treballs de dragatge.^[9]

Refugis artificials

Els refugis artificials es construeixen sovint per utilitzar-los com a ports. El refugi artificial més antic conegut és el jaciment de l'Antic Egipte a Wadi al-Jarf, a la costa del Mar Roig, que té almenys 4.500 anys d'antiguitat (ca. 2600-2550 aC, regnat del rei Khufu). El refugi més gran creat artificialment és Jebel Ali a Dubai.^[10] Altres refugis artificials grans i concorreguts inclouen:

Port de Houston, Texas, Estats Units;
Port de Long Beach, Califòrnia, Estats Units;
Port de Los Angeles a San Pedro, Califòrnia, Estats Units.
Port de Rotterdam, Països Baixos;
Port de Savannah, Geòrgia, Estats Units;

Els antics cartaginesos van construir refugis artificials fortificats anomenats cothon.

Refugis naturals

Un refugi natural és una forma del relleu on una secció d'una massa d'aigua està protegida i prou profunda com per permetre l'ancoratge. Molts d'aquests ports són ries. Els refugis naturals han estat durant molt de temps d'importància per a l'estratègia naval i economia, i hi ha moltes grans ciutats del món. Tenir un refugi protegit redueix o elimina la necessitat d'esculleres, ja que donarà lloc a onades més tranquil·les a l'interior del port. Alguns exemples són:

Bali Strait, Indonèsia
Berehaven Harbour, Irlanda
Balikpapan Bay a East Kalimantan, Indonèsia
Mumbai a Maharashtra, Índia
Boston Harbor a Massachusetts, Estats Units
Burrard Inlet a Vancouver, Colúmbia Britànica, Canada
Cork Harbour, Irlanda
Grand Harbour, Malta
Guantánamo Bay, Cuba
Gulf of Paria, Trinidad i Tobago
Halifax Harbour a Nova Scotia, Canada
Hamilton Harbour a Ontario, Canada
Killybegs a County Donegal, Irlanda
Kingston Harbour, Jamaica
Marsamxett Harbour, Malta
Milford Haven a Gal·les, Regne Unit
New York Harbor als Estats Units
Pago Pago Harbor a la Samoa Nord-americana
Pearl Harbor a Hawaii, als Estats Units
Poole Harbour a Anglaterra, Regne Unit
Port Hercules, Principat de Mònaco
Sydney Harbour a Austràlia, tècnicament una ria
Tanjung Perak a Surabaya, Indonèsia
Port of Tobruk a Tobruk, Líbia
Presque Isle Bay a Pennsilvània, als Estats Units
Prince William Sound a Alaska, als Estats Units
Puget Sound a l'estat de Washington, als Estats Units
Roadstead of Brest a Bretanya, França
San Francisco Bay a Califòrnia, als Estats Units
Scapa Flow a Escòcia, Regne Unit
Sept-Îles a Côte-Nord, a Quebec, Canadà
Shelburne a Nova Escòcia, Canadà
Subic Bay a Zambales, Filipines
Tampa Bay a Florida, als Estats Units
Trincomalee Harbour, Sri Lanka
Tuticorin a Tamil Nadu, Índia
Victoria Harbour a Hong Kong
Visakhapatnam Harbour, Índia
Vizhinjam a Trivandrum, Índia
Waitemata Harbour a Auckland, Nova Zelanda
Port de Zihuatanejo, Mèxic

Refugis lliures de gel

Pels refugis prop dels pols, estar lliure de gel és un avantatge important, sobretot quan és durant tot l'any. Exemples d'aquests són:

El port més al sud del món, situat al Winter Quarters Bay de l'Antàrtida (77° 50′ Sud), de vegades està lliure de gel, depenent de les condicions de gel a la deriva a l'estiu.^[11]

Refugis importants

El petit port del poble de Clovelly, Devon, Anglaterra

Encara que el port més transitat del món és un títol impugnat, en 2017 el port més concorregut del món per tonatge de càrrega va ser el Port de Ningbo-Zhoushan.^[15]

Els següents són grans ports naturals:

Algesires, Andalusia
Amsterdam, Port d'Amsterdam, Països Baixos
Anvers, Port d'Anvers, Flandes, Bèlgica
Baltimore's Inner Harbor, Maryland, Estats Units
Botwood, Newfoundland, Canadà
Bremerhaven, Alemanya
Buenos Aires, Argentina
Busan, Corea del Sud
Calabar, Nigèria
Cartagena, Colòmbia
Charleston, Carolina del Sud, Estats Units
Chennai, Tamil Nadu, India
Port de Chittagong, ciutat de Chittagong, Bangladesh
Dniprò, Ucraïna
Durban, Sud-àfrica
Falmouth, Cornualla, Anglaterra, Regne Unit
Freetown Harbour, Serra Leona
Corn d'Or, Istanbul, Turquia^[16]
Gothenburg, Suècia
Gwangyang, Corea del Sud
Hai Phong Port, Haiphong, Vietnam
Haifa, Israel
Hakodate, Japó
Halifax Harbour, Nova Escòcia, Canadà
Port d'Hamburg, Alemanya
Hampton Roads, Norfolk, Virgínia, Estats Units
Havana Harbor
Hèlsinki, Finlàndia
Incheon, Corea del Sud
Esmirna, Turquia
Port de Jakarta (Tanjung Priok), Jakarta, Indonèsia
Kaliningrad, Rússia
Karachi, Sindh, Pakistan
Kerch i Port Krym a Port Kavkaz, Rússia
Kíev, Ucraïna
Kingston, Jamaica
Kobe Harbour, Kobe, Japó
Port de Kolkata, Kolkata, West Bengal, Índia
Port de Lisboa, Lisboa, Portugal
Lushunkou, Dalian, Xina
Maó, Menorca
Badia de Manila, Filipines
Maputo, Moçambic
Milford Haven, Gal·les, Regne Unit
Milwaukee, Wisconsin
Montevideo, Uruguai
Mumbai, Índia
Nassau, Bahames
New York Harbor, Estats Units
Mikolaiv, Ucraïna
Novorossiysk i Anapa, Rússia
Odessa, Ucraïna
Osaka, Japó
Oslofjord i Oslo, Noruega
Pärnu, Estonia
Plymouth Sound, Devon, Anglaterra, Regne Unit
Port de Portland, Casco Bay, Maine, Estats Units
Port of Sevastopol, Sevastòpol, Crimea
Port Phillip, Melbourne, Victòria, Austràlia
Provincetown Harbor, Provincetown, Massachusetts, Estats Units
Rio de Janeiro, Badia de Guanabara, Brasil
Rostov del Don, Rússia
Rotterdam, Port de Rotterdam, Països Baixos
Salvador, Baía de Todos os Santos, Brasil
San Antonio, Xile
San Diego Bay, San Diego, Califòrnia, Estats Units
Sant Petersburg, Rússia
Sotxi i Adlersky City District, Rússia
Estocolm, Suècia
Tallin, Estònia
Tanger-Med, Tànger, Marroc
Tanjung Perak, Surabaya, Indonèsia
Tauranga Harbour, Tauranga, Nova Zelanda
Badia de Tòquio, Tòquio, Japó
Trincomalee, Sri Lanka
Tuticorin, Tamil Nadu, Índia
Port de Tyne, Tyne & Wear, Regne Unit
Ulsan, Corea del Sud
Victoria & Esquimalt Harbours, Victoria, British Columbia, Canada
Victoria Harbour (Hong Kong)
Vizhinjam a Trivandrum, Índia
Vladivostok, Rússia
Vyborg, Rússia
Willemstad, Curaçao
Wellington Harbour, Nova Zelanda
Yevpatoria, Rússia
Zaporíjia, Ucraïna

Referències

↑ Descobrir.cat. «7 platges i cales amagades de la Costa Brava». [Consulta: 31 agost 2022].
↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2014-02-23. [Consulta: 21 gener 2014].
↑ Grand Larousse encyclopédique, vol. V, 1962, p. 808; Le Petit Robert 1, édition 1989, p. 917
↑ Havre a la web del CNRTL (llegiu en línia) [1]
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 Elisabeth Ridel, Les Vikings et les mots : l'apport de l'ancien scandinave à la langue française, Errance, Paris, 2009, p. 227 - 228
↑ Directory, 1987.
↑ Stanyukovich KM Dictionary of marine terms found in stories.
↑ Handbook, 1987.
↑ «Geology campus». Arxivat de l'original el 2014-02-23. [Consulta: 21 gener 2014].
↑ Hattendorf, John B. The Oxford encyclopedia of maritime history. Oxford University Press, 2007, p. 590. ISBN 978-0-19-513075-1.
↑ U.S. Polar Programs National Science Foundation FY2000.
↑ «Circuit Guide | Punta del Este, Uruguay». FIA Formula E. Arxivat de l'original el 2014-12-09. [Consulta: 24 agost 2014].
↑ «Formula E reveals circuit for Punta del Este ePrix». FIA Formula E, 20-06-2014. Arxivat de l'original el 2018-06-12. [Consulta: 24 agost 2014].
↑ «Formula E unveils Punta del Este circuit in Uruguay». autosport.com, 20-06-2014. [Consulta: 24 agost 2014].
↑ «Global Port Development Annual Report (2017)». Arxivat de l'original el 2021-01-08. [Consulta: 21 febrer 2022].
↑ Escur, Sara Potau; Barba, César. Estambul. Todos los capítulos (en castellà). Ecos, 2019-09-20, p. 95. ISBN 978-84-15491-04-0.