En algunes parts d'Alemanya, Suïssa i Àustria, una majoria simpatitzava amb la reforma radical malgrat la intensa persecució.[1] Tot i que la proporció de la població europea que es va rebel·lar contra les esglésies catòlica, luterana i zwingliana era petita, els reformadors radicals van escriure amb profusió i la literatura sobre la reforma radical és desproporcionadament gran, en part com a resultat de la proliferació dels ensenyaments de la reforma radical als Estats Units.
Si bé els reformadors magisterials volien substituir l'elit de l'Església catòlica per la seva pròpia elit, els grups radicals protestants rebutjaven l'autoritat de qualsevol organització institucional de l'Església, gairebé íntegrament.
