La referència és una relació entre certes expressions i allò del que es parla quan es fan servir tals expressions.[1] El segon objecte al qual es refereix el primer s'anomena referent del primer objecte.
Les referències poden prendre moltes formes, incloent: un pensament, una percepció sensorial, és a dir, audible (onomatopeies), la percepció visual l'olfactiva, o la tàctil, l'estat emocional, la relació amb altres,[2] la coordinació de l'espai temps, la simbòlica o l'alfanumèrica, un objecte físic o una projecció d'energia.
En alguns casos s'utilitzen mètodes per amagar les referències, com ocorre en la criptografia.
Alguns dels candidats més naturals a expressions que fan referències són:
- Els noms propis, com "Alexandre Magne", "Pegàs" o "Homer".
- Les descripcions definides, com "el tercer planeta a partir del Sol", "el cavall alat" i "l'actual rei de França"
- Els predicats com "quars", "or" i "tigre" que refereixen a classes naturals.
- Les expressions com "tu", "jo", "ell", "això" i "aqueix", que en anglès s'anomenen indexicals, i que es caracteritzen pel fet que el seu referent varia depenent del context.
El mecanisme pel qual una expressió és capaç de referir és tema d'un profund debat filosòfic.
Notes i referències
- ↑ Reimer, Marga. «Reference». A: Stanford Encyclopedia of Philosophy (en anglès). Spring 2009 Edition.
- ↑ Treanor, Brian, Aspects of alterity: Levinas, Marcel, and the contemporary debate, Fordham University Press, 2006, p.41
Vegeu també
Viccionari
