La recta numèrica és un gràfic unidimensional d'una línia en què els nombres enters són mostrats com a punts marcats i separats uniformement.[1] Freqüentment, s'usa com a suport a l'aprenentatge de l'addició i la subtracció simples, especialment quan hi intervenen nombres negatius. Està dividida en dues meitats simètriques per l'origen, és a dir, el nombre zero.
En la recta numèrica següent, els nombres negatius es representen en vermell i els positius en morat:
La recta numèrica. Encara que la imatge de dalt mostra només els nombres enters entre -9 i 9, la recta inclou tots els nombres reals, continuant «il·limitadament» en cada sentit
Recta numèrica real
La recta numèrica real o recta de coordenades és una representació geomètrica del conjunt dels nombres reals. Té el seu origen en el zero, i s'estén en una sola direcció, els positius en un sentit (normalment, cap a la dreta) i els negatius en l'altre (normalment, cap a l'esquerra). Existeix una correspondència un a un entre cada punt de la recta i un nombre real. S'usa el símbol per a aquest conjunt.
Per a construir-la, s'escull de manera arbitrària un punt d'una línia recta perquè representi el zero o punt origen. Es tria un punt a una distància adequada a la dreta de l'origen perquè representi el número 1. Això estableix l'escala de la recta numèrica.
Topologies sobre la recta real
Sobre la recta real, es poden definir diferents topologies sota les quals la recta real té propietats topològiques i geomètriques, diferents de la de la topologia mètrica usual.
