Rebaix de monedes

Una gran pila de retalls de monedes del segle xvi o XVII descoberts a Derbyshire

El rebaix de monedes és l'acte de disminuir la quantitat de metall preciós en una moneda, mentre continua circulant al seu valor nominal. En ocasions alguns governs per inflar la quantitat de moneda en circulació, podien substituir part del metall preciós per un metall més barat al encunyar la moneda. Però en el cas d'un individu, el metall preciós es treia directament de la moneda, que es podia fer canviar de mans al seu valor nominal original, deixant un benefici. El desmantellament de monedes es podia fer mitjançant diversos mètodes, com ara retallar o raspar el metall de la circumferència de la moneda, o bé agitar les monedes en una bossa i recollir les partícules desgastades.

Clipping

Ès l'acte de retallar o raspar una petita porció de la vora d'una moneda d'un metall preciós amb ànim de lucre. Amb el pas del temps, els retalls de metalls preciosos es podrien anar guardant i fondre en lingots o utilitzar-los per fer monedes noves.[1][2]

La llei solia castigar el retall de monedes de una forma similar a la falsificació, i ocasionalment es castigava amb la mort,[1] [3][4] final que van tenir els falsificadors anglesos Thomas Rogers i Anne Rogers el 1690.[5]

Fins i tot entre els pirates, es va considerar que el retall de monedes era un greu incompliment d'un tracte. La flota pirata de Henry Avery va atacar el vaixell del tresor Gunsway el 1695 i va aconseguir una de les captures pirates més grans de la història.Es va comprovar que els pirates de William May havien intercanviat monedes retallades amb la tripulació d'Avery, Però al final Avery va acabar recuperant tot el tresor que havia compartit amb May i els seus homes i va anul·lar el tracte.[6]

Per evitar el retall de les vores moltes monedes tenen la vora marcada amb ratlles (fresada o tornejada), o algun altre patró (p.e.text gravat ) que es destruiria si la moneda es retallés o raspés. Aquesta pràctica s'atribueix a Isaac Newton, que va ser nomenat Mestre de la Moneda de Gran Bretanya el 1699.[7] Tot i que el metall utilitzat en la majoria de les monedes modernes té un valor intrínsec insignificant, el fresat modern pot ser un element dissuasiu per a la falsificació, un ajut per als cecs per distingir monedes diferents o purament decoratiu.

Comparació de Síliqua (moneda) no retallada i retallada de Hoxne Hoard
  • Una moneda de plata al centre, un cap casc envoltat d'un cercle d'inscripció amb un tall entre aquesta i la vora.
    Un siliqua no retallada
  • Una moneda de plata més petita al centre un cap, encara una moneda força rodona, però la inscripció no està intacta i no hi ha espai entre ella i la vora
    Siliqua 'parcialment retallada. '
  • Una petita moneda de plata que consisteix principalment en un cap i unes espatlles humanes. La forma és irregular i només hi ha un vestigi d'escriptura.
    Un siliqua molt retallada

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Cooper, George. The origin of financial crises. Harriman House, 2008, p. 46. 
  2. ↑ Redish, Angela. Bimetallism: an economic and historical analysis. Cambridge University Press, 2000, p. 54. ISBN 0-521-57091-3. 
  3. ↑ See for example the English Treason Act 1415.
  4. ↑ Allen, 2009, p. 71.
  5. ↑ «Thomas Rogers, Anne Rogers», 01-10-1690. [Consulta: 3 juny 2019].
  6. ↑ Jameson, John Franklin. Privateering and Piracy in the Colonial Period by J. Franklin Jameson. Nova York: Macmillan, 1923, p. 165–171 [Consulta: 26 juny 2017]. 
  7. ↑ Great Britain. Treasury. Information Division. Economic Progress Report. Information Division of the Treasury., 1986. 

Bibliografia

  • Burke, James. The Day The Universe Changed. Boston: Little, Brown, 1985. OCLC 12049817. 
  • Cribb, Joe; Cook, Barrie; Carradice, Ian. The Coin Atlas. Nova York: Facts on File, 1990. OCLC 19456971. 
  • History of Machines for Heritage Engineering Development. Nova York: Springer, 2011. OCLC 729875665. 
  • Grier, John A. «A Familiar Chat About Our Mints». Modern Machinery: A Monthly Journal of Mechanical Progress. Modern Machinery Publishing [Chicago], 3, 1-1898, pàg. 326. OCLC: 1713651.
  • Linecar, Howard. Coins and Coin Collecting. Feltham, New York: Hamlyn, 1971. OCLC 667688. 
  • Porteous, John. Coins In History. Nova York: Putnam, 1969. OCLC 44608. 
  • «The Nature of Coinage». A: Coins: An Illustrated Survey. Nova York: Methuen, 1980. OCLC 6194437. 
  • Yeoman, R. S.. 1981 Handbook of United States Coins with Premium List. 38th. Racine, Wisconsin: Western Publishing, 1980. OCLC 754090776. 
  • Yeoman, R. S.. A Guide Book of United States Coins. 61st. Atlanta: Whitman, 2007. OCLC 123445484.