Reabsorció òssia

La reabsorció òssia és el procés pel qual els osteoclasts descomponen el teixit ossi dels ossos[1] i alliberen els minerals, donant lloc a una transferència de calci del teixit ossi a la sang.[2]

Els osteoclasts són cèl·lules multinucleades que contenen nombrosos mitocondris i lisosomes. Aquestes són les cèl·lules responsables de la reabsorció de l'os. Els osteoblasts estan generalment presents a la capa externa de l'os, just a sota del periosti. La fixació de l'osteoclast a l'osteó comença el procés. L'osteoclast indueix llavors un plegament de la seva membrana cel·lular i secreta col·lagenasa i altres enzims importants en el procés de reabsorció. Nivells alts de calci, magnesi, fosfat i productes del col·lagen s'alliberaran al líquid extracel·lular a mesura que els osteoclasts s'endinsen cap a l'os mineralitzat. Els osteoclasts són importants en la destrucció de teixits que es troben en l'artritis psoriàsica i els trastorns reumatològics.[3]

El cos humà es troba en un estat constant de remodelació òssia.[4] La remodelació òssia és un procés que manté la força òssia i l'homeòstasi iònica substituint parts discretes de l'os vell per paquets de matriu proteica recentment sintetitzats.[5] L'os és reabsorbit pels osteoclasts, i és dipositat pels osteoblasts en un procés anomenat ossificació.[6] L'activitat dels osteòcits té un paper clau en aquest procés. Les condicions que produeixen una disminució de la massa òssia poden ser causades per un augment de la reabsorció o per una disminució de l'ossificació. Durant la infància, la formació òssia supera la reabsorció. A mesura que es produeix el procés d'envelliment, la reabsorció supera la formació.[5]

Les taxes de reabsorció òssia són molt més altes en dones grans postmenopàusiques a causa de la deficiència d'estrògens relacionada amb la menopausa.[7] Els tractaments habituals inclouen fàrmacs que augmenten la densitat mineral òssia. Els bifosfonats, els inhibidors del RANKL, els MSRE (moduladors selectius dels receptors d'estrògens), la teràpia hormonal substitutiva i la calcitonina són alguns dels tractaments habituals.[8] L'exercici tendeix a eliminar els efectes negatius de la reabsorció òssia.[9]

Referències

  1. ↑ «Reabsorció òssia» (en anglès). Medical Subject Headings.
  2. ↑ «Bone resorption by osteoclasts». Science, vol. 289, 5484, 9-2000, pàg. 1504–1508. Bibcode: 2000Sci...289.1504T. DOI: 10.1126/science.289.5484.1504. PMID: 10968780.
  3. ↑ «Altered bone remodeling in psoriatic arthritis». Current Rheumatology Reports, vol. 10, 4, 8-2008, pàg. 311–317. DOI: 10.1007/s11926-008-0050-5. PMC: 2656567. PMID: 18662512.
  4. ↑ Guyton and Hall textbook of medical physiology. 12th. Philadelphia, Pa: Saunders, Elsevier, 2011. ISBN 978-1-4160-4574-8. 
  5. ↑ 5,0 5,1 «Normal bone anatomy and physiology». Clinical Journal of the American Society of Nephrology, vol. 3, Suppl 3, 11-2008, pàg. S131–S139. DOI: 10.2215/CJN.04151206. PMC: 3152283. PMID: 18988698.
  6. ↑ «Low bone accrual is associated with osteocyte apoptosis in alcohol-induced osteopenia». Bone, vol. 49, 3, 9-2011, pàg. 543–552. DOI: 10.1016/j.bone.2011.06.001. PMID: 21689804.
  7. ↑ «Disorders of bone remodeling». Annual Review of Pathology, vol. 6, 01-01-2011, pàg. 121–145. DOI: 10.1146/annurev-pathol-011110-130203. PMC: 3571087. PMID: 20936937.
  8. ↑ «Clinical Disorders of Bone Resorption». A: The Molecular Basis of Skeletogenesis. 232, 2001-01-01, p. 251–267; discussion 267–271 (Novartis Foundation Symposia). DOI 10.1002/0470846658.ch17. ISBN 9780471494331. 
  9. ↑ «The impact of adding weight-bearing exercise versus nonweight bearing programs to the medical treatment of elderly patients with osteoporosis». Journal of Family & Community Medicine, vol. 21, 3, 9-2014, pàg. 176–181. DOI: 10.4103/2230-8229.142972. PMC: 4214007. PMID: 25374469.