Raymond John Leppard (Londres, 11 d'agost, 1927 - Indianapolis, 22 d'octubre, 2019),[1] va ser un director d'orquestra, compositor i clavecinista britànic que es va fer conegut pel seu treball pioner en el renaixement de la música instrumental i les òperes barroques durant els anys 60.
Vida i treball
Leppard va créixer a Bath i a partir de 1948 va estudiar clavicèmbal i viola al Trinity College de Cambridge (amb Hubert Middleton i Boris Ord). Allà també va ser mestre de cor i director musical de la Cambridge Philharmonic Society. El 1952 va debutar a Londres com a director al Wigmore Hall. Va dirigir el seu propi Leppard Ensemble i va estar estretament associat amb la Goldsbrough Orchestra, de la qual va sorgir l'English Chamber Orchestra el 1960. També va actuar com a clavecinista i es va convertir en Fellow del Trinity College, on va ser professor des de 1958 fins a 1968 (el 1968 va dimitir com a director de música al Trinity College i va ser succeït per Richard Marlow). A la dècada de 1960 va ser director convidat habitual de l'Orquestra de Cambra Anglesa. Va debutar com a director d'òpera al Covent Garden el 1959 i a Glyndebourne el 1962, amb L'incoronazione di Poppea de Claudio Monteverdi. Després va interpretar més òperes barroques a Glyndebourne, de Monteverdi i també de Francesco Cavalli (L'Ormindo, Glyndebourne 1967, La Calisto, Glyndebourne 1970, Enregistrament Decca de La Calisto amb Janet Baker 1972).
El novembre de 1969 va debutar com a director als Estats Units amb el cor de Westminster i l'Orquestra Filharmònica de Nova York i com a solista en el Concert per clavecí en re major de Joseph Haydn. De 1973 a 1980 va ser director en cap de la BBC Northern Symphony Orchestra de Manchester, més tard de la BBC Philharmonic. Del 1987 al 2001 va ser director musical de l'Orquestra Simfònica d'Indianapolis. Del 2004 al 2006 va ser assessor musical de la Louisville Orchestra. Paral·lelament era artista resident a la Universitat d'Indianapolis.
El 1963 va compondre la música de pel·lícula per a Lord of the Flies, l'adaptació cinematogràfica de Peter Brook de la novel·la de William Golding. També va escriure la música de pel·lícula per a Alfred the Great - Conquering the Vikings (1969) i L'hotel New Hampshire (1984), així com per a la pel·lícula Laughter in the Dark dirigida per Tony Richardson.
Leppard va rebre el CBE i va ser "Commendatore della Republica Italiana" (1973). Va ser doctor honoris causa per la Universitat Purdue, la Universitat d'Indianapolis i la Universitat Butler d'Indianapolis. Per les seves gravacions va rebre, entre altres coses, el premi del disc alemany, un Grammy, i el premi Edison.
1968: Laughter in the Dark (francès: La Chambre obscure)
1969: Alfred the Great
1984: The Hotel New Hampshire L'hotel New Hampshire
Bibliografia
Alain Pâris/entre d'altres: Lèxic dels intèrprets de música clàssica del segle XX, dtv Bärenreiter
Òperes de Cavalli. A: Journal of the Royal Musical Association. Volum 93. Oxford University Press, 1966, ISSN 0269-0403, pàgs. 67–76 (anglès).
Autenticitat en la música. Faber Music, Londres, Boston 1988, ISBN 0-571-10088-0 ((anglès), sobre la pràctica interpretativa de la música antiga).
Thomas P. Lewis (ed.): Raymond Leppard on Music: An Anthology of Critical and Personal Writings. Pro/Am Music Resources, White Plains (Nova York) 1993, ISBN 0-912483-96-2 ((anglès), 668 pàgines, bibliografia i discografia).
