Raphoe, històricament Raffoe,[1] prové del gaèlic irlandèsRáth Bhoth, que està fet de les paraules ráth (fortificació) i both (cabana). Això es podria referir a les cabanes de terrissa i esbarzer que envoltaven un monticle fortament fortificat.[2] Es creu que les cabanes podien haver estat construïdes per monjos en el període paleocristià.
Història
La terra agrícola fèrtil al voltant Raphoe ha estat habitada i conreada des de fa milers d'anys, i l'evidència es pot veure a través de monuments com el cercle de pedra de Beltany als afores de la vila. És un dels més grans cercles de pedra d'Irlanda amb un diàmetre de 44 metres i format per un total de més de seixanta pedres. Es creu que el lloc data del 2000 aC, i que en el seu origen va ser un cairn tancat. Es creu que el seu nom està lligat al festival cèltic de la fertilitat conegut com a 'Beltane'.[3]
Cap al 550 Columba (també conegut com a Colmcille), un dels tres sants patrons d'Irlanda, fundà a l'àrea un assentament monàstic. Aquest indret fou posteriorment desenvolupat pel seu parent Eunan, qui donà el seu nom a la catedral de la vila i és el sant patró de la Diòcesi de Raphoe.
El disseny de la moderna ciutat es va traçar després de la colonització de l'Ulster a principis del segle xvii, quan la ciutat fou concedida a colons escocesos i anglesos. Foren aquests colons els qui van dissenyar la ciutat amb el 'Diamond' al seu centre, de manera similar a altres ciutats colonitzades com Derry i Donegal.
Personatges il·lustres
James Hawkins-Whitshed, soldat irlandès que va combatre a la Guerra contra els Estats Units i contra Napoleó.
