Rapado (pel·lícula)

Infotaula de pel·lículaRapado
Fitxa
DireccióMartín Rejtman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMartín Rejtman Modifica el valor a Wikidata
GuióMartín Rejtman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGrupo Suárez
Paul M. van Brugge
Dissenyador de soGabriel Coll Barberis
FotografiaJosé Luis García (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGarry Lane (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraAries Cinematográfica Argentina Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina i Països Baixos Modifica el valor a Wikidata
Estrena1996 Modifica el valor a Wikidata
Durada75 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0107922 FilmAffinity: 403002 Allocine: 46482 Rottentomatoes: m/rapado Letterboxd: rapado TMDB.org: 57981 Modifica el valor a Wikidata

Rapado és una pel·lícula coproducció de l'Argentina i Països Baixos dramàtica estrenada l'1 d'agost de 1996 escrita i dirigida per Martín Rejtman, primer llargmetratge del director.[1]

Sinopsi

Un adolescent omença a canviar la seva vida quan la seva motocicleta, diners i sabatilles són robats. A partir d'aquest moment, es rapa per complet i comença a obsessionar-se amb la idea de poder robar una moto similar a qualsevol persona. Els seus intents per dur a terme el robatori el porten a trobades que es disparen en diverses direccions i s'entrellacen de manera enrevessada i inesperada.

Exhibició

La pel·lícula va ser presentada primer al Festival Internacional de Cinema de Locarno en Suïssa a l'agost de 1992, i després va ser llançada a l'Argentina l'1 d'agost de 1996.

Repartiment

Estil

El El director/productor Martín Rejtman va desenvolupar un estil minimalista fent aquesta pel·lícula, molt particular per a l'època. Referent al context que envoltava la producció del film, Rejtman va declarar: "Quan vaig fer Rapado, vaig sentir que el cinema argentí tenia massa diàleg, i damunt dolent. Odio els adorns, odio l'artifici, odi qualsevol cosa que sigui innecessària, perquè en realitat no hi ha res més enllà de la pantalla".[2]

Recepció de la crítica

Pablo Suárez, crític de cinema per al Buenos Aires Herald i membre de FIPRESCI Argentina va dir que Rapado era:

« "...eel primer llargmetratge que va demostrar que un altre tipus de cinema era possible a l'Argentina, un capaç d'empènyer els límits. Rapat va ser un absolut oasi en una terra plagada de pel·lícules amb narratives agonitzants, sense profunditat ni inspiració genuïna, i així i tot subsidiades pel Estat en favor del Statu quo".[3] »

Premis

Guanyats

Nominacions

Referències

  1. Un Rejtman auténtico, Página/12
  2. Suárez, Pablo. New Argentine Cinema: Themes, Auteurs and Trends of Innovation, (Ediciones Tatanka, 2002). (Inglés)
  3. Suárez, Pablo. Ibíd.
  4. Clarín. «La película Sol de otoño fue la gran ganadora de la noche», 03-06-1997. [Consulta: 12 agost 2017].

Enllaços externs