Ramón Puig de Ramón (Tortosa, 1867 - Barcelona, febrer de 1942) fou un jurista i militar català, que exercí de jutge a l'Exèrcit espanyol com, per exemple, en el judici sumari contra el president Lluís Companys.[1]
Biografia
Nascut l'any 1867 a Tortosa, ingressà a l'Acadèmia de Cavalleria de Valladolid. Fins a l'agost de 1924 fou tinent coronel del regiment de Santiago, data en què fou ascendit a coronel. El març de 1929 passà a la reserva per tenir l'edat reglamentària. L'any 1935 fou promogut a general de brigada honorari per haver col·laborat decididament en la repressió dels Fets del 6 d'Octubre.[1]
Al llarg de la seva trajectòria com a instructor, acumulà un llarg historial de consells de guerra, ja estrenant-se l'agost de 1904, com a capità, en un cas de presumpte robatori frustrat contra el cap del regiment de caçadors de Treviño i un paisà. Poc després del cop d'Estat franquista del 26 de juliol de 1936, ja aparegué com un dels caps de l'Auditoria de Guerra.[1]
L'any 1940 formà part del judici sumaríssim contra el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, en qualitat de jutge instructor. El 7 d'octubre de 1940, després d'analitzar els interrogatoris, informes i declaracions dels testimonis, dictà l'acte de processament contra Companys. L'escrit contingué afirmacions, com ara: «En totes les elocucions [exposava] la seva idea i intenció completament oposada als fins que perseguia el Moviment Salvador d'Espanya [...] Una vegada que fuig a l'estranger, continua fent propaganda des de tots els organismes creats a tal efecte creats durant la seva gestió com a President de la Generalitat, excitant novament a una indisciplina i subversió en contra l'Espanya Nacional». Set dies després d'aquest escrit, se celebra el consell de guerra, en el que fou condemnat a mort i afusellat la matinada següent.[1]
Morí a Barcelona al febrer de 1942, un any i quatre mesos després de l'afusellament del president Companys.[1]
Referències
Vegeu també
