Ramon de Capmany i de Montaner (Canet de Mar, Maresme, 1899 — Barcelona, 20 de gener de 1992) fou un pintor, gravador i bibliòfil català.
Era fill de Ricard de Capmany i Roura i Júlia de Montaner i Malató; per via materna era net de Ramon de Montaner i Vila, propietari de l'editorial Montaner i Simón. Va ser batejat per Jacint Verdaguer a la capella del Castell de Santa Florentina, reconstruït pel seu avi.
Es va formar en el món de la pintura a l'Escola de la Llotja, on va aprendre sota les ordres de Francesc Labarta.[3] Fou un dels membres del grup conegut com els Evolucionistes i un dels habituals de la Sala Parés.[4] Pintor eminentment paisatgista, va pintar sobretot obres centrades en l'entorn del massís del Montseny i la part vella de la ciutat de Barcelona, practicant un estil naturalista.[3] També va il·lustrar edicions de bibliòfil. Va tenir el càrrec de conservador dins la junta de l'Ateneu Barcelonès durant la presidència de Pere Gual i Villalbí, entre 1952 i 1962.
Hi ha alguna obra seva al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Està enterrat al cementiri de Sant Cristòfol de Fogars.[5]
Premis i reconeixements
- 1926- Travelling Exhibition de Nova York
- 1931- Medalla d'or al concurs "Barcelona vista pels seus artistes"[6]
Vegeu també
Referències
Bibliografia