Ramon Rufat Llop

Plantilla:Infotaula personaRamon Rufat Llop
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1916 Modifica el valor a Wikidata
Maella (província de Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Mort1993 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Vilanova i la Geltrú (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Secretari general de la CNT
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióanarcosindicalista, espia Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm10597334 Modifica el valor a Wikidata

Ramon Rufat Llop (Maella, Franja de Ponent, 28 de desembre de 1916 - Vilanova i la Geltrú, 3 de novembre de 1993) fou un anarcosindicalista, agent dels serveis secrets republicans i lluitador antifranquista.[1]

Biografia

Activisme anarcosindicalista

Poc abans de les eleccions de febrer de 1936 s'adhereix als Joventuts Llibertàries. Quan esclatà la guerra, es traslladà a Barcelona i s'integrà en la Columna Durruti[2] de milicians de la Confederació Nacional del Treball (CNT). A l'octubre 1936, és un dels fundadors de "Els Fills de la Nit",[3] un grup especial del Servei d'Informació Especial Perifèric (SIEP) als fronts d'Aragó.[4] Va ser un dels 17 membres del grup més selecte de la Intel·ligència de la Segona República Espanyola.[5] Va realitzar entre octubre de 1936 i desembre de 1938 més de 50 missions darrere de les línies feixistes a Aragó i a Catalunya,[6] abans de ser denunciat i capturat per les tropes franquistes.[7]

Clandestinitat i resistència interior

Fou condemnat a dues penes de mort el 4 de març de 1939 per "espionatge" i per "perversitat". Després de diversos camps de concentració i simulacre d'afusellament,[8] ell aconsegueix falsificar el seu expedient carcerari i sortir de la presó el 10 d'agost de 1944.[9] Es va posar immediatament en contacte amb el Comitè Nacional del Moviment Llibertari (CNT, FAI, i FIJL). Ramon Rufat reorganitza les publicacions clandestines de la resistència interior del Moviment Llibertari.[10] Després de l'arrest de Sigfrido Catalá Tineo, Rufat és elegit secretari general de la CNT. Va continuar la lluita revolucionària en la clandestinitat fins a ser detingut al mateix temps que tots els seus companys del Comitè Nacional el 6 d'octubre de 1945 a Madrid per la Brigada Político-Social franquista.[11] Va ser condemnat aquesta vegada a 20 anys de presó, aconseguint la llibertat provisional el 1958 va escapar per començar una nova vida a França.[12] En total, va ser empresonat durant gairebé 20 anys a Santa Eulalia del Camp, Calataiud, presó de Torrero, Yeserías, Alcalá de Henares, Ocaña, i El Dueso.

L'exili i la protecció dels refugiats

A França, va treballar per a l'Oficina de Refugiats Polítics del Ministeri d'Afers Exteriors. Participa en la creació de les revistes Polèmica[13] i Anthropos[14] i publica en diverses altres revistes en francès i espanyol. Tornant a Barcelona el 1976, descobrirà que segons els arxius ha estat afusellat dues vegades.[15] Tindrà molts problemes per reconèixer que, malgrat les seves activitats clandestines, segueix viu.[16] Molts dels seus manuscrits, textos i memòries romanen inèdits o no traduïts encara que va obtenir el Primer Premi Juan García Durán sobre el manuscrit de les seves memòries.[17]

Publicacions

  • La filosofía del yo y del nosotros (1958)
  • En las prisiones de España (1966) 1a edició, Mèxic
  • Entre los hijos de la noche (1986) Premi Juan García Durán
  • Espions de la République (1990)
  • La oposición libertaria al régimen de Franco (1993)
  • En las prisiones de España (2003) Edició revisada i ampliada, Saragossa.

Referències

  1. ↑ Carrasquer Launeda, Francisco «Nota necrológica: Otro aragonés de valor noble ya doblado». Alazet. Revista de Filología, Núm. 5, 1993, pàg. 213-215. ISSN: 2445-0588 [Consulta: 23 febrer 2019].
  2. ↑ Delhom, Joël «Inventario provisorio de las memorias anarquistas y anarcosindicalistas españolas». Cahiers de civilisation espagnole contemporaine, 4, 16-01-2009. DOI: 10.4000/ccec.2677. ISSN: 1957-7761 [Consulta: 23 febrer 2019].
  3. ↑ Rodríguez Velasco, Hernán «El espionaje militar republicano durante la Guerra Civil Española». Diacronie, N° 28, 4, 29-12-2016. DOI: 10.4000/diacronie.4686. ISSN: 2038-0925 [Consulta: 23 febrer 2019].
  4. ↑ «Ramón Rufat Llop (1916-1993)». Ateneu Libertari Estel Negre, 2013. [Consulta: 31 gener 2018].
  5. ↑ «Un espía aragonés al servicio de la República». Heraldo de Aragón, 1991. [Consulta: 23 febrer 2019].
  6. ↑ Rufat, Ramón «El SIEP, Servicio de Inteligencia Especial Periférico o Servicio de Espionaje Republicano durante la guerra civil». Polémica, 1986.
  7. ↑ Rufat, Ramón. Espions de la république (en fins ara inèdita en català). París: Allia, 1990, p. 356. ISBN 2904235280 9782904235283. 
  8. ↑ Barceló, Ricardo «Ramón Rufat es símbolo de una generación rota por el franquismo». El Periódico de Aragón, 2003.
  9. ↑ Rufat, Ramón. En las prisiones de España. 2a edició. Saragossa: Fundación Bernardo Aladrén, 2003, p. 355. ISBN 84-933202-1-8.  Arxivat 2019-02-23 a Wayback Machine.
  10. ↑ La oposición libertaria al régimen de Franco : memorias de las III Jornadas Internacionales de Debate Libertario.. Madrid: Fundación Salvador Seguí, 1993. ISBN 8487218113. 
  11. ↑ «Ramón Rufat Llop en las prisiones de España». La CNT y el gobierno republicano del exilio el 1945, 2008. [Consulta: 23 febrer 2019].
  12. ↑ García, Mariano «Una historia de guerrilleros, héroes y perdedores». Heraldo de Aragón, 2015.
  13. ↑ «Revista Polèmica».
  14. ↑ «Revista Anthropos». Arxivat de l'original el 2017-12-13. [Consulta: 24 febrer 2019].
  15. ↑ Rueda, Fernando «El espía que “murió” dos veces». Historia de Iberia Vieja, 22-01-2019. Arxivat de l'original el 23 de febrer 2019 [Consulta: 23 febrer 2019].
  16. ↑ Cullell, Rosa «Un ex espía de la Generalitat que depende de 'la gracia' del presidente Pujol para conseguir una pensión». El Pais, 1984 [Consulta: 23 febrer 2019].
  17. ↑ [enllaç sense format] https://www.foroporlamemoria.info/documentos/2004/rrufat_26112004.htm