Raimon Duran i Ventosa (Barcelona, 24 de gener de 1858[1] - Barcelona, 8 de març de 1933[2][3]) fou un advocat i jurista català, fill de Manuel Duran i Bas.
Biografia
Va néixer al carrer de la Font de Sant Miquel de Barcelona, fill de Manuel Duran i Bas i de Claudina Ventosa i Trias, ambdós naturals de Barcelona.[1]
Col·laborà amb el seu pare en la seva actuació professional i de defensa del dret català, especialment en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña (1883). Fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i publicà articles a la Revista Jurídica de Catalunya.[4]
Obres
- La hipoteca marítima (1888)
- L'ivresse devant le droit pénal (1890)
- La família catalana (1895)
Referències