PROFILPELAJAR.COM

Ragnar Lodbrok
Biografia
Naixement	segle IX ; Escandinàvia
Mort	c. segle IX ; Northúmbria (Regne Unit)
Rei
Activitat
Ocupació	víkings
Activitat	(Floruit: segle IX )
Família
Família	Scylding (en) , Casa de Munsö i Yngling (en)
Cònjuge	Lagertha ; Aslaug ; Thora Borgarhjört ; Svanloga
Fills	Rognvald Ragnarsson; () Svanloga; Hvitserk; () Aslaug; Sigurd Ragnarsson; () Aslaug; Halfdan Ragnarsson; () Aslaug; Bjǫrn Járnsíða; () Lagertha; Ivar el Sense-ossos; () Aslaug; Ubbe Ragnarsson; ()
Pare	Sigurd Hring (saga)

Ragnarr Lodbrok o Ragnarr "Calçons-peluts" fou un viking i rei semillegendari de Dinamarca, malson d'anglosaxons i francs (les terres dels quals va atacar i saquejar) i pare de cèlebres personatges com ara Ivar el Desossat^[1] —fruit de la seva relació amb Áslaug Sigurðardóttir ‘Kráka’—, Sigurðr ormr í Auga —fill seu i d'Áslaug—, Bjǫrn Járnsíða o Bjǫrn Costat-de-Ferro —també fill de Ragnarr i Áslaug—, Halfdan Ragnarsson i Ubba. Alguns escrits el fan pare de Hasting (qui viatjà amb Björn Ragnarsson) i avi de Gawain (Guillem), senyor de Troyes.

Tradicions historicoliteràries

Darrere la figura de Ragnarr Calçons-peluts hi ha tradicions historicoliteràries diferents:

La tradició llatina escandinava, representada pel llibre IX de les Gesta Danorum del danès Saxo Grammaticus, el nom d'aquest rei semillegendari presenta la forma llatinitzada de Regnerus Lothbrog, fill de Siwardus Ringo.

La tradició llatina fràncica, representada pels Annales Bertiniani, els Annales Xantenses i els Miracula Sancti Germani in Nordmannorum adventu facta li donen el nom de Reginherus.

La tradició llatina normanda, representada pel cronista del segle xi Guillem de Jumièges, l'esmenta indirectament parlant del seu fill Bjǫrn, de qui diu que és Lotbroci regis filio (fill del rei Lotbroc).

La tradició norrena, representada per diferents obres, el coneix amb el nom de Ragnarr Lóðbrók, ço és, Ragnarr Calçons-peluts. La primera obra on surt esmentat és l' Íslendingabók de l'Ari fróði Þorgilsson (primera meitat del segle xii).

El malnom Calçons-peluts és explicat de manera idèntica per Saxo Grammaticus i per la Ragnars saga Lóðbrókar: Ragnarr es va posar uns calçons fets de pell amb pèl, impermeables i ignífugs, per a anar a matar un drac/ormr (saga) o dos dracs serpentiformes/angues, serpentes (Saxo). Saxo narra d'aquesta manera el combat amb els dos dracs serpentiformes i l'origen del malnom:

«

Dan 9.4.5

[1] Interea rex Sueonum Herothus, silvas forte venatione complexus, repertas a comitibus angues filiae detulit nutriendas. [2] Illa paterno ocius obsecuta praecepto, vipereum genus virgineis manibus educare sustinuit; quin etiam curae habuit, ut integrum bovis cadaver earum quotidie satietati suppeteret, ignorans se privato pabulo publicam sustentare perniciem. [3] Quae cum adultae pestilentissimo halitu viciniam urerent, rex, inertis operae paenitens, potiturum filia, qui pestem amovisset, edixit. [4] Quo non minori fortitudinis quam libidinis incitamento frequens iuventus adducta periculosam inaniter operam erogabat.

»

«

Dan 9.4.6

[1] Cuius rei summam Regnerus ab intermeantibus expertus, laneum a nutrice sagulum villosaque admodum femoralia, quibus inflictos anguium morsus elideret, expetivit. [2] Nam ut munimenti gratia referto pilis cultu utendum credidit, ita agilitatis causa tractabilem sumpsit. [3] Cumque navigio Suetiam appulisset, incidente gelu, aquis de industria corpus iniecit humefactamque vestem, quo minus penetrabilis redderetur, brumae durandam praebuit. [4] Qua amictus salutatos comites ad fidem Fridlevo servandam hortatus, solus procedit ad regiam. [5] Qua visa, ensem lateri nectens, dextrae telum inserit amentatum.

»

«

Dan 9.4.7

[1] Procedenti inusitatae magnitudinis obvius allabitur serpens; huic alter, granditate par priorisque prolapsum insecutus, arrepsit. [2] Qui iuvenem modo caudae voluminibus quatere, modo pertinaci vomitu ac veneno conspuere certabant. [3] Interea aulici, tutiora complexi latibula, perinde ac paventes puellulae rem eminus inspectabant. [4] Ipse rex pari metu perterritus in angustum cum paucis conclave refugerat. [5] At Regnerus, gelati cultus duritie fretus, non armis modo, sed etiam amictu virulentos frustrabatur assultus, solusque duarum rictum pertinaci spiritu virus in se profundentium infatigabili congressione sustinuit. [6] Quippe morsus clipeo, venenum veste respuit. [7] Ad ultimum excussum manu telum strenue incessentium se beluarum corporibus adigit, eoque utriusque praecordia lacerans, felicem pugnae eventum habuit.

»

«

Dan 9.4.8

[1] Cuius cultum rex curiosius contemplatus, cum hirtum atque hispidum animadvertisset, praecipue tamen occiduae vestis horrorem maximeque incomptam braccarum speciem eludens, Lothbrog eum per ludibrium agnominavit. [2] Quem etiam ut ex laboribus recrearet, cum amicis epulaturum accersit. [3] Ille prius revisendos sibi, quos reliquerat, arbitros aiebat profectusque eosdem futurae epulationis gratia nitidius cultus adducit. [4] Ac demum, peracto convivio, praefixum victoriae pignus accepit. [5] Ex qua Rathbarthum Dunwatumque, egregiae indolis pignora, procreavit; iisdem Sywardus, Biornus, Agnerus Ivarusque natura fratres adiecti sunt.^[2]

»

Per la seva banda, la Ragnars saga Loðbrókar ens conta l'origen del malnom d'aquesta manera:

«

Hann lætr gera sér föt með undarligum hætti, þat eru loðbrækr ok loðkápa, ok nú er ger eru, þá lætr hann þau vella í biki. Síðan hirðir hann þau.^[3]

»

Segons les fonts, Ragnarr va estar casat tres vegades: amb la valquíria^[4] Lathgertha,^[5] la noble Þóra Borgarhjǫrtr^[6] i la reina guerrera Áslaug Sigurðardóttir (o Brynhildardóttir), amb la qual s'emparentà amb els mítics Sigurd i Brunilda.^[7] Era parent del rei danès Guðrøðr -mort el 810- i fill del rei Sigurðr Hringr, i ell mateix fou rei, destacant en nombroses ràtzies i batalles fins que va ser capturat pel seu enemic, el rei Aella de Northúmbria -a les fonts escandinaves, Ella-, que el va matar llençant-lo a un pou ple d'escurçons o serps. Els seus fills el van venjar organitzant la conquesta vikinga d'Anglaterra al davant del Gran exèrcit pagà.^[8]

Ragnarr és el protagonista de diversos poemes i sagues, però si bé els seus fills són personatges històrics d'existència contrastada, el mateix Ragnarr sembla un rei llegendari que realment no va existir mai, sinó que és una amalgama d'altres herois i guerrers vikings.^[8]

Alguns d'aquests candidats que podrien haver originat la figura de Ragnar són:

Rei Horik I, forma llatina: Hohricus, (rei de Dinamarca entre el 827 i el 854),
Rei Reginfrid (mort el 814),
Reginherus, el cabdill viquing que va liderar el Setge de París del 845. El nom és una llatinització de la forma escandinava Ragnarr.
Ragnall dels Annals irlandesos

Fonts

La Crònica anglosaxona
Llibre IX de la Gesta Danorum
La saga Història dels fills de Ragnarr (Ragnarssona þáttr)
La saga Història de Ragnarr Lodbrok
El poema escàldic Ragnarsdrápa
El poema escàldic Krákumál

Cultura popular

A la pel·lícula The Vikings del 1958, Ragnar és interpretat per l'actor Ernest Borgnine, que és capturat i llençat a un cau de llops. El seu fill Einar (una variació de la figura històrica d'Ivar el Sense-ossos), interpretat per Kirk Douglas, conquereix Northumbria per venjar-lo.^[9]
A la sèrie de History Channel, Vikings, en Ragnar és interpretat per en Travis Fimmel, explicant la seva història des dels inicis.
Ragnar és la mascota de l'equip de la NFL Minnesota Vikings.

Referències

↑ Forma original: Ívarr Beinlauss.
↑ Cf. Llibre IX Arxivat 2012-08-06 a Wayback Machine. de les Gesta Danorum de Saxo.
↑ Capítol III. Cf. Ragnars saga loðbrókar.
↑ amazona en la terminologia de Saxo Grammaticus.
↑ Forma llatinitzada Hlaðgerðr. Lathgertha només és esmentada a la versió de la vida de Ragnarr oferida per Saxo Grammaticus.
↑ El seu malnom derivava del fet que es considerava la "joia" de la ciutadella reial, ja que el cérvol es considerava l'animal més majestuós i imposant del bosc.
↑ Saxo Grammaticus l'anomena Suanlogha, és a dir, Svanlaug. És el mateix nom bimembre, però amb el primer constituent modificat.
↑ ^8,0 ^8,1 Holman, Katherine. Historical dictionary of the Vikings. Lanham, Md.: Scarecrow Press, 2003, p. 220. ISBN 0810848597.
↑ IMDb: The Vikings, 1958

Bibliografia

Davidson, Hilda Ellis. Saxo Grammaticus: The history of the Danes: books I - IX. Repr. in one vol., repr. in paperback.. Woodbridge: D. S. Brewer, 1979/1980. ISBN 0859915026.
McTurk, Rory. Studies in Ragnars saga loðbrókar and Its Major Scandinavian Analogues. 15, 1991. ISBN 0-907570-08-9.
Strerath-Bolz, Ulrike (1993). Review of Rory McTurk, Studies in "Ragnars saga loðbrókar" and Its Major Scandinavian Analogues, Alvíssmál 2: 118–19.
Forte, Angelo, Richard Oram, and Frederik Pedersen (2005). Viking Empires. Cambridge University Press, ISBN 0-521-82992-5.
Guillem de Jumièges (Guillaume de Jumièges/William of Jumièges): The Gesta Normannorum Ducum of William of Jumièges, Orderic Vitalis and Robert of Torigni, edited and translated by Elisabeth M. C. Van Houts. Oxford at the Clarendon Press, 1995.
McTurk, Rory W. (1973): “Ragnarr Loðbrók in the Irish annals?”. Dins: Bo Almqvist, i David Greene (curadors): Proceedings of the Seventh Viking Congress. Dublin, 15-21 August 1973. Dublin: Royal Irish Academy, 1976, pp. 93–123.
McTurk, Rory W. (1991): Studies in Ragnars Saga Loðbrókar and Its Major Scandinavian Analogues. Oxford: Society for the Study of Mediaeval Languages and Literature, 1991. (Medium Ævum Monographs. New Series. Vol. Nr. 15.)
McTurk, Rory W. (2006): Kings and kingship in Viking Northumbria. Dins: The Fantastic in Old Norse Icelandic Literature. Preprint Papers Pt. 2 p. 681-688. Leeds: University of Leeds. Versió online d'accés lliure.
Schlauch, Margaret (transl.) (1964). The Saga of the Volsungs: the Saga of Ragnar Lodbrok Together with the Lay of Kraka. New York: American Scandinavian Foundation.
Sprague, Martina. Norse Warfare: the Unconventional Battle Strategies of the Ancient Vikings. Nova York: Hippocrene Books, 2007. ISBN 0-7818-1176-7.
Waggoner, Ben. The Sagas of Ragnar Lodbrok. The Troth, 2009. ISBN 978-0-578-02138-6.
Vogel, Walther (1906): Die Normannen und das Fränkische Reich bis zur Gründung der Normandie (799-911). Heidelberg: Carl Winter's Universitätsbuchhandlung, 1906 (Heidelberger Abhandlungen zur mittleren und neueren Geschichte. Heft Nr. 14.)