Va néixer en Madrid, fill d'Antonio Durán García i d'Antonia Espayaldo Blanco. Després d'abandonar els seus estudis d'enginyeria civil, s'inicia en el món de l'espectacle, primer com a ballarí i més tard en el món del teatre. Debuta al cinema en 1935 amb Rosario la cortijera, encara que el gran èxit de taquilla li arriba amb la comèdia La tonta del bote, rodada quatre anys després al costat de l'actriu Josita Hernán. L'èxit de la pel·lícula provoca l'aparellament artístic dels seus protagonistes, que tornarien a coincidir en altres sis títols.[2]
A partir de la dècada dels 50, comença el declivi de la seva popularitat, encara que continuaria interpretant papers menors en cinema fins a la seva retirada definitiva en 1965. Roda en aquests anys, entre altres, Jeromín (1953), Un ángel tuvo la culpa (1959) o El valle de las espadas (1962).
La seva filla María, membre del trio musical Acuario, també es va dedicar a l'espectacle durant un temps.[3]