Rafael Estrada Puertos, conegut com Rafa Estrada (Castelló, Ribera Alta, 1958) és un cantant i escriptor valencià.[1] De professió, mestre de educació primària, l'any 2016 va ser despatxat del col·legi Claret de Xàtiva, on havia treballat vint-i-sis anys, per la reducció d'una línia en valencià per part de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. Les males formes de l'acomiadament i el fet que l'altre mestre afectat per la retallada fóra l'escriptor Josep Manel Vidal els feu pensar en motius ideològics.[2]
L'any 1997 publicà la seua primera referència bibliogràfica, D'un cor de pas, la veu, un poemari que inclou un casset amb recitats i cançons. D'ençà l'han seguit Terra de tendresa (2001), Reminiscències d'amor i joia (2008, amb un disc compacte de cançons), Petjades insomnes (2012), Ombres de memòria incerta (2014, amb el disc Poesons) i Sol de mitjanit (2017).[3]
Durant el confinament per la pandèmia per coronavirus de 2019-2020 recuperà una cançó inèdita, "Dona", que no havia cantada des de la dècada del 1990.[4]
Discografia
- D'un cor de pas, la veu (1997)
- Amagats racons (2002)
- Entre amics (2006)
- Reminiscències d'amor i joia (2008)
- Maig (2009)
- Poesons (2013)[5]
- Cel immens (2017)
Referències
