Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. L'avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
La ciutat fou fundada el 1949 com a camp d'acollida de colons jueus sobre les ruïnes de la localitat palestína d'Al-Khalisa, que havia estat destruïda per les tropes sionistes durant la guerra araboisraeliana de 1948 després d'expulsar els seus 1.840 habitants.[1] La nova ciutat s'anomenà així en honor de Joseph Trumpeldor i set altres membres de les milícies armades de colons sionistes de Betar, que moriren en enfrontaments amb els pobladors nadius de Palestina a Tel Hay el 1920.
Qiryat Xemonà és coneguda, sobretot, per la seva situació propera a la frontera libanesa, que la fa objecte d'atacs freqüents. L'11 d'abril de 1974 es produí la Massacre de Qiryat Xemonà, en què tres membres de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) van travessar la frontera des del Líban, van entrar en un bloc de pisos i van matar les divuit persones que hi vivien, entre les quals nou infants.
La ciutat va viure enfrontaments greus l'any 1981, quan hi hagué disparaments d'artilleria entre l'exèrcit israelià i l'OAP. Durant l'ocupació israeliana del sud del Líban (entre el 1982 i el 2000), la ciutat fou blanc de llançaments indiscriminats de nombrosos coets Katiuixa per part de Hesbol·là, fet que es repetí durant la crisi entre Israel i el Líban del 2006. Els atacs fan que la ciutat sigui anomenada, irònicament, Qiryat Katiuixa.
Durant el conflicte entre Israel i el Líban de 2023-2024 arran de la guerra i genocidi d'Israel contra Gaza, Qiryat Xemonà i les seves instal·lacions i bases militars han estat objecte de nombrosos atacs amb coets i drons de la resistència libanesa de Hesbol·là i altres milícies libaneses i palestines,[2][3][4] atacs que s'han intensificat especialment des de l'extensió de la guerra el setembre de 2024,[5] en operacions resposta als atacs de les forces israelianes contra el Sud del Líban, la Vall de Bekaa i Beirut que causaren la mort de més de 2000 persones, entre els quals 127 infants libanesos (a final de setembre de 2024),[6] atacs que partiren de bases militars israelianes de Qiryat Xemonà i altres localitats de la zona.[7][8][9][10] La majoria dels residents van abandonat la ciutat a l'inici de les hostilitats, evacuats per l'exèrcit.[11]
Demografia
Segons l'Oficina Central d'Estadística d'Israel (CBS), la població de Qiryat Xemonà el 2001 era formada en un 97,9% per jueus i població no àrab. Hi havia 10.800 homes i 10.700 dones.
Un 33,5% dels ciutadans tenia 19 o menys anys, un 19,8% entre 20 i 29, un 19,3% entre 30 i 44, un 15,3% entre 45 i 59, un 3,5% entre 60 i 64 i un 8,5% 65 o més. La taxa de creixement era, l'any 2001, d'un 1,8%.
Ingressos
Segons la CBS, el desembre de 2000 hi havia 8.303 empleats i 467 autònoms a la ciutat. El sou mensual mitjà dels empleats era de 4.306 nous xéquels.[12] Els homes guanyaven un salari mensual de 5.443 nous xéquels[13] i les dones 3.065 nous xéquels.[14] Els ingressos mitjans dels autònoms eren de 6.769 nous xéquels.[15] 564 persones rebien prestació d'atur i 1.655, ajuts socials.
Ensenyament
Segons la CBS, hi ha 12 centres educatius i 4.339 estudiants a la ciutat. Hi ha 9 escoles primàries amb 2.355 estudiants i 6 escoles secundàries amb 1.984 estudiants. L'any 2001, un 49,3% dels estudiants d'últim curs de secundària es van graduar.
