Són ocells molt àgils, veritables acròbates dels arbres entre el fullatge dels quals es mouen contínuament tot cercant insectes. La majoria són petits i arrodonits amb el bec curt que viuen en terrenys arbrats i nien en forats.[1] Són sedentaris i a l'hivern vaguen en estols barrejats de diferents espècies.[1]
Les espècies autòctones de l'àmbit catalanoparlant es coneixen com a mallerengues, tot i que aquest nom també el reben algunes espècies d'altres famílies.[2]
Taxonomia
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 11.1, 2021) aquesta família està formada per 14 gèneres, amb 64 espècies: [3]
Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 135. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
Jønsson, Knud A. & Fjeldså, Jon (2006): Determining biogeographical patterns of dispersal and diversification in oscine passerine birds in Australia, Southeast Asia and Africa. J. Biogeogr.33(7): 1155–1165.
Slikas, Beth; Sheldon, Frederick H.; Gill, Frank B. (1996): Phylogeny of titmice (Paridae): I. Estimate of relationships among subgenera based on DNA-DNA hybridization. Journal of Avian Biology27: 70-82.
.svg){kind=icon}
.jpg)
