L'expressió és especialment utilitzada per a referir-se a la rentada d'imatge dels països occidentals que, sense haver aconseguit una igualtat real entre homes i dones, excusen aquest dèficit en el fet que les dones d'altres països o cultures encara tenen pitjors condicions de vida, referint-se sovint als de majoria musulmana.[1][2][3]
Habitualment s'utilitza aquest terme per a denunciar l'ús sectari que es fa del feminisme per a emparar discursos o polítiques xenòfobes i de promoció de la islamofòbia.[3] A més, també s'utilitza per a assenyalar el component paradoxalmentsexista que tenen moltes d'aquestes accions en aplicar-se únicament en dones, com la prohibició o obligació de vestir determinades peces de roba, o la negació de certs serveis.[1][2]