PROFILPELAJAR.COM

El purí,^[1] purins^[2] o fems líquids^[3] són el producte constituït per una barreja de dejeccions sòlides i líquides i restes de palla, de productes d'alimentació animal i aigua; en quantitats variables generalment amb un contingut d'aigua superior al 85% del pes. S'acostumen a emmagatzemar en fosses de purins (dins del recinte d'una granja) o en basses específiques. Els purins de porc són els més coneguts, ja que, a part de ser un fertilitzant orgànic, poden suposar problemes mediambientals per la seva sobreutilització especialment en regions on la ramaderia intensiva està molt concentrada.^[4] Això fa que el seu control estigui regulat per llei a la Unió Europea.^[5]

Utilització com a fertilitzant orgànic

Els fems animals i els purins s'han utilitzat durant segles com un fertilitzant per a l'agricultura, ja que milloren l'estructura del sòl (agregació) i la seva capacitat d'absorció de nutrients i aigua, tornant-se més fèrtil. Els fems animals també fomenten l'activitat microbiana del sòl, que afavoreix l'alliberament de minerals millorant la nutrició de les plantes. A més, contenen nitrogen i altres nutrients que ajuden al creixement de les plantes.

Pel que fa al seu ús com a fertilitzant agrícola, 10 metres cúbics de purí de porc d'engreix tenen un contingut en elements fertilitzants d'aproximadament 59 kg de nitrogen, 53 kg de fósfor (P₂O₅) i 36 kg de potassi (K₂O), i un baix contingut en matèria orgànica. Aquesta composició és molt variable, en funció de factors com tipus de bestiar, l'alimentació o la gestió de l'aigua.^[6]

Normalment els purins s'escampen en els camps utilitzant cisternes de purins. L'adobat amb purins provoca una olor desagradable, a causa d'haver sofert una fermentació anaeròbica, per aquesta raó en algunes zones s'apliquen enterrant-los directament al sòl injectats per reduir l'emanació de males olors.^[6]

Altres usos

En l'actualitat s'està estudiant el reciclatge dels purins de porc per a diversos usos, entre ells per a l'obtenció de metà o biogàs,^[7] per al seu ús com a adob^[8] o bé fins i tot depurar-lo per a aprofitar-ne l'aigua residual per a reg,^[9] entre altres usos.

Problemàtica mediambiental

A part del problema de les males olors provocades per l'aplicació dels purins com a fertilitzant, especialment en àrees periurbanes (contaminació odorífera), els purins han esdevingut un problema mediambiental per la seva aplicació en excés com a fertilitzant, especialment en regions on la ramaderia porcina intensiva està molt concentrada, com és el cas d'algunes comarques catalanes.^[10]

Només una part dels fertilitzants nitrogenats (en particular els purins) aplicats al sòl són absorbits pels cultius i convertits en matèria vegetal. La resta s'acumulen al sòl o es perden rentats per lixiviació o escorrentia.^[11] Taxes d'aplicació altes de fertilitzants que contenen nitrogen en formes solubles en aigua provoquen un augment de l'escorrentia a través de les aigües superficials, així com de la lixiviació cap a les aigües subterrànies.^[12]^[13]^[14]^[15] Nivells de nitrats superiors a 10 mg / L (10 ppm) en l'aigua de beguda poden causar la "síndrome del nadó blau" (metahemoglobinèmia adquirida).^[16]^[17] L'eutrofització, és a dir, la proliferació de biomassa a l'aigua deguda a un excés de nutrients en masses d'aigua com rierols, rius, llacunes i llacs suposa problemes mediambientals com ara el descens de la biodiversitat, canvis en la composició i dominància de les espècies i efectes tòxics.

Algunes comarques catalanes, com Osona, estan especialment afectades per aquesta problemàtica a causa de l'alta concentració ramadera, amb nivells de nitrats a l'aigua subterrània superiors als permesos per la llei per al consum humà.^[18] La concentració mitjana per nitrats a les aigües subterrànies és superior al límit màxim segons la legislació vigent (50 mg/l)^[19] a comarques com el Maresme (176,3 mg/l), Osona (75,6 mg/l), l'Alt Penedès (65,5 mg/l), la Segarra (57,8 mg/l), el Tarragonès (57,4 mg/l) i l'Urgell (57,4 mg/l), i excepte en el cas del Maresme, la cabana porcina i bovina incideixen directament, encara que no exclusivament, en aquesta contaminació.^[20]

Regulació legal de la gestió dels purins

La problemàtica mediambiental mencionada va fer que, a partir de principis de la dècada de 1990, es comencés a regular des de l'Administració la gestió que es fa de les dejeccions ramaderes, és a dir, els purins i fems produïts a les explotacions ramaderes. El desenvolupament normatiu que afecta la gestió de dites dejeccions és molt ampli, amb múltiples disposicions tant de la Unió Europea, com del govern espanyol i de les comunitats autònomes, i en particular a Catalunya.^[21]

La regulació afecta àmbits com:

el disseny i capacitat dels dipòsits d'emmagatzematge dels purins i fems.
l'aplicació dels purins i fems com a fertilitzants agrícoles, establint dosis màximes d'adobat segons el cultiu, la zona o l'època de l'any.
el foment de sistemes de tractament fora de l'àmbit agrari, com les plantes de tractament de purins, els centres de recollida i gestió.
el control que han de fer els ramaders de la gestió dels purins i fems, amb l'obligatorietat de:
- elaborar plans de gestió que recullin quina és la producció prevista de les explotacions i quin ús s'hi pensa donar, en els anomenats "Plans de dejeccions ramaderes".
- portar un registre de les sortides de fems i purins de les granges i de l'ús que s'hi dona en l'anomenat "Llibre registre de dejeccions ramaderes".
la utilització de fertilitzants nitrogenats (incloent purins, fems i altres adobs nitrogenats) per part dels agricultors (tant si són ramaders com no) en les zones declarades com a "vulnerables" per l'alta concentració de nitrats en els aqüífers.