El pont deu el seu nom a la nacionalitat dels enginyers que van idear el projecte, d'origen francès. Per extensió, també es coneix com a Puente de los Franceses al nus de carrers i carreteres existent en els seus voltants i, en concret, als passos elevats inaugurats el 1998.[2]
Puente de los Franceses, mamita mía, nadie te pasa, porque los milicianos qué bien te guardan. Por la Casa de Campo, mamita mía, y el Manzanares, quieren pasar los moros, mamita mía, no pasa nadie. Madrid ¡qué bien resistes!, mamita mía, los bombardeos. De las bombas se ríen, mamita mía, los madrileños.
»
Descripció
Construcció del Puente de los Franceses a Madrid, Charles Clifford, 1859.
El Puente de los Franceses se sosté sobre cinc ulls, en forma d'arc de mig punten biaix, i tres dels seus quatre pilars s'aixequen directament sobre la llera del riu. Donat el seu caràcter ferroviari, presenta un aire funcional, caracteritzat per la pràctica absència d'elements ornamentals. Està construït en maó vermell, si bé el dovellat apareix recobert amb carreu de pedra de granit.
↑AAVV (1929), Los puentes sobre el Manzanares, Revista de Obras Públicas, Nº 2417
↑Félix Cristóbal Sánchez, (1986), Recuperación del tramo urbano del río Manzanares, Madrid (España), Informes de la Construcción, Vol 37, No 378, doi:10.3989/ic.1986.v37.i378.1776
↑Manuel Requena Gallego (2007). Canciones de las Brigadas Internacionales, Primera ed., pág. 11
_01.jpg)
.jpg)
