Psytrance

Infotaula de gènere musicalPsytrance
OrigenÍndia, Israel, Sud-àfrica i Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Creació1992 Modifica el valor a Wikidata
Part detrance Modifica el valor a Wikidata

Mostra d'àudio

Modifica el valor a Wikidata

El psytrance o trance psicodèlic és un subgènere de la música trance caracteritzat per arranjaments de ritmes i melodies en capes creades per riffs de tempo ràpid.[1][2] El subgènere ofereix diferents varietats estilístiques,[3] com ara darkpsy,[4] forest, minimal, hitech psy, progressive, suomisaundi, psy-chill, psycore (fusió de trance psicodèlic i tecno hardcore), psybient (fusió de trance psicodèlic i ambient)[5] o psybreaks. El goa trance va precedir el psytrance fins que els aparells digitals es van popularitzar i aquell va evolucionar.[1]

El psytrance també està vinculat a altres gèneres musicals com el big beat, electroclash, grime i 2-step,[6] i el gènere ha evolucionat conjuntament amb una escena d'arts psicodèliques multimèdia.[7]

Història

Festival VooV Experience 2005

Els primers hippies que van arribar a l'estat indi de Goa[8] a mitjans dels anys 1960 es van sentir atrets per les platges, l'austeritat de la vida, l'amabilitat de la gent local, les seves pràctiques religioses i espirituals i pel cànnabis que fins a mitjans de la dècada del 1970 hi era legal.[9] Durant els anys 1970 els primers discjòqueis de Goa punxaven generalment grups de rock psicodèlic com Grateful Dead, Pink Floyd o The Doors. L'any 1979, els inicis de la música electrònica de ball es van poder escoltar de tant en tant a Goa en forma de temes d'artistes com Kraftwerk, tot i que no va ser fins al 1983 que els punxadiscos Laurent, Fred Disko i Goa Gil, van començar a canviar l'estil de Goa per l'electro-industrial i l'electronic body music present a Europa amb artistes com Front 242 i Nitzer Ebb o l'eurobeat.[10][11]

Les pistes es van remesclar, eliminant-ne les lletres, reproduint en bucle les melodies i els ritmes i, en general, manipulant els sons de manera que finalment les pistes es presentessin als ballarins com a mescles personalitzades a l'estil Goa.[12]

Entre 1990 i 1991, Goa començava a cridar l'atenció i s'havia convertit en una destinació popular pel seu ambient festiu. A mesura que l'escena musical es va fer més gran, les festes a l'estil de Goa es van estendre per tot el món a partir de 1993.[13] L'edat daurada de la primera onada de goa trance com a gènere va ser entre 1994 i 1997,[14] i va mantenir la seva popularitat a les raves i festivals a l'aire lliure, així com també en discoteques com Natraj Temple de Múnic[15] i gràcies al l'aparició de nous artistes arreu del món.[16] El 1993 es va publicar el primer àlbum 100% goa trance, Project II Trance, amb temes de Man With No Name i Hallucinogen, entre d'altres, que va marcar l'inici del seu punt àlgid comercial fins a la publicació del recopilatori Let it RIP el 1997.[7]

Característiques

Inavon "3303" (2013)

An example of goa trance
Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

El psytrance té un so distintiu i energètic que acostuma a ser més ràpid que altres formes de trance o música tecno amb uns tempos que generalment oscil·len entre 125 i 150 BPM. Utilitza un ritme de baix molt característic que batega constantment al llarg de la cançó i superposa el baix amb diferents ritmes de funk, tecno, dance, acid house, eurodance i trance amb bateria i altres instruments. Els diferents leads, i ritmes canvien generalment cada vuit compassos.[17] Les capes s'utilitzen per a crear efectes, amb noves idees musicals que s'afegeixen a intervals regulars, sovint cada quatre o vuit compassos, fins que s'arribi al clímax, i aleshores la cançó es trenca i comença un nou patró rítmic sobre la línia de baix constant. Les pistes de psytrance solen durar entre sis i deu minuts, amb una introducció atmosfèrica.[18]

El Boom Festival a Portugal va començar el 1997 com un festival psytrance tot i que des de llavors s'ha expandit per a incloure també música del món. Se celebra a l'agost cada dos anys i combina l'activisme social amb components culturals i espirituals.[19] L'Ozora Festival a Hongria és un esdeveniment centrat en les arts i el psytrance que posa l'accent en la connexió amb la natura i amb un mateix.[20]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Graham St John. The Local Scenes and Global Culture of Psytrance. Routledge, 2010. ISBN 978-1136944345. 
  2. ↑ «www.dur.ac.uk». Arxivat de l'original el 25 September 2015. [Consulta: 19 juliol 2014].
  3. ↑ Graham St John. The Local Scenes and Global Culture of Psytrance. Routledge, 2010. ISBN 978-1136944345. 
  4. ↑ Moreman, Christopher M. «Rave From The Grave». A: Zombies Are Us: Essays on the Humanity of the Walking Dead. McFarland, 10 October 2011. ISBN 9780786488087. 
  5. ↑ Langobarde, Liese. «Chill Out & Downbeat» (en anglès). psytraveller.net, 21-10-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-17. [Consulta: 21 octubre 2013].
  6. ↑ Collin, Matthew. Altered State: The Story of Ecstasy Culture and Acid House. Profile Books, 2010, p. 335. ISBN 978-1847656414. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Cardeña, Etzel. Altering Consciousness: Multidisciplinary Perspectives, Volume 1. ABC-CLIO, 2011, p. 212–213. ISBN 978-0313383083. 
  8. ↑ «A Little Bit of Portugal on the West Coast of India : Goa, a former colonial enclave, offers tropical beaches and a harmonious blend of colorful cultures.». Los Angeles Times, 29-08-1993.
  9. ↑ «Le vie dei festival per i devoti psytrance – minima&moralia», 23-09-2016. Arxivat de l'original el 21 d’agost 2019. [Consulta: 25 d’abril 2024].
  10. ↑ Eugene ENRG (aka DJ Krusty). «Psychic Sonics: Tribadelic Dance Trance-formation – Eugene ENRG (aka DJ Krusty) interviews Ray Castle». A: Graham St John. FreeNRG : notes from the edge of the dance floor. Altona, Victoria, Australia: Common Ground Pub., 2001, p. 166. ISBN 978-1-86335-084-6. 
  11. ↑ Graham St John Dancecult: Journal of Electronic Dance Music Culture, 3, 1, 2001, pàg. 97–128 [Consulta: 21 març 2015]. «Connecting three generations of music enthusiasts, Goa Gil is an imposing figure in the world of psychedelic trance.»
  12. ↑ Eugene ENRG (aka DJ Krusty). Graham St John. FreeNRG : notes from the edge of the dance floor. Altona, Victoria, Australia: Common Ground Pub., 2001, p. 167–168. ISBN 978-1-86335-084-6. 
  13. ↑ Reynolds, Simon. Energy Flash: A Journey Through Rave Music and Dance Culture. Soft Skull Press, 2013. ISBN 9780571289141. 
  14. ↑ «Oranje bus – Psychedelic Trance». www.oranjebus.com.
  15. ↑ «Country: Germany». Mushroom Magazine, 01-05-2013. [Consulta: 25 març 2017].
  16. ↑ «Los mejores artistas del psytrance - 10 actos que representan pasado, presente y futuro» (en castellà), 16-06-2020. [Consulta: 25 abril 2024].
  17. ↑ Trance music. A definition of genre. Arxivat 19 March 2008 a Wayback Machine.. Retrieved 25 May 2013.
  18. ↑ Easwaran, Kenny. "Psytrance and the Spirituality of Electronics". April 2004.
  19. ↑ Gemma Bowes «Boom time: Portugal's top psytrance festival». Guardian News and Media, 20-04-2012.
  20. ↑ «Bienvenue au festival Ozora, un "Tomorrowland" Hongrois à l'esprit très hippie». RTL Info, 15-09-2016. [Consulta: 19 febrer 2022].