Part d'una sèrie sobre
Biologia evolutiva
Pinsans de Darwin (il·lustració de John Gould)
Temes clau Introducció a l'evolució Proves de l'evolució Descendència comuna Proves de la descendència comuna
Processos i resultats Genètica de poblacions Variació Diversitat Mutació Selecció natural Adaptació Polimorfisme Deriva genètica Flux gènic Especiació Radiació adaptativa Cooperació Coevolució Coextinció Divergència Convergència Evolució paral·lela Extinció
Història natural Origen de la vida Història de la vida Cronologia de l'evolució Evolució dels éssers humans Filogènesi Biodiversitat Biogeografia Classificació Sistemàtica evolutiva Cladística Fòssil de transició Extinció massiva
Història de la teoria de l'evolució Vista general Renaixement Abans de Darwin Darwin L'origen de les espècies Abans de la síntesi Síntesi moderna Evolució molecular Evo-devo Recerca actual Història de l'especiació Història de la paleontologia (cronologia)
Branques i aplicacions Antropologia evolutiva Aplicacions de l'evolució Computació evolutiva Criminologia biosocial Darwinisme universal Ecologia evolutiva Economia evolutiva Epistemologia evolucionista Estètica evolutiva Ètica evolucionista Evolució del llenguatge Evolució experimental Experiments sobre l'especiació Filogènia Fisiologia evolutiva Genètica ecològica Medicina evolucionista Neurociència evolucionista Paleontologia Psicologia evolucionista Selecció artificial Sistemàtica Sociobiologia Teoria evolutiva de jocs
Aspectes socials Evolució com a fet i com a teoria Aspectes socials Controvèrsia entre el creacionisme i l'evolucionisme Crítiques a l'evolució Suport científic
Categoria

La psicologia evolucionista és un enfocament teòric de la psicologia que examina la cognició i el comportament des d'una perspectiva evolutiva moderna.^[1][2] Pretén identificar les adaptacions psicològiques humanes respecte als problemes ancestrals que han evolucionat durant la història evolutiva. En aquest marc, els trets i mecanismes psicològics són productes funcionals de la selecció natural i sexual o subproductes no adaptatius d'altres trets adaptatius.^[3][4]

El pensament adaptacionista sobre els mecanismes fisiològics, com el cor, els pulmons i el fetge, és habitual en la biologia evolutiva. Els psicòlegs evolucionistes apliquen el mateix pensament en psicologia, argumentant que de la mateixa manera que el cor va evolucionar per bombar sang, el fetge va evolucionar per desintoxicar els verins i els ronyons van evolucionar per filtrar els líquids tèrbols, hi ha una modularitat mental en què diferents mecanismes psicològics van evolucionar per resoldre problemes.^[5] Aquests psicòlegs evolucionistes argumenten que gran part del comportament humà és el resultat d'adaptacions psicològiques que van evolucionar per resoldre problemes recurrents en entorns ancestrals humans.^[6]

Alguns psicòlegs evolucionistes argumenten que la teoria de l'evolució pot proporcionar un marc metateòric fonamental que integri tot el camp de la psicologia de la mateixa manera que la biologia evolutiva ho fa per a la biologia.^[7][8][9]

Els psicòlegs evolucionistes sostenen que els comportaments o trets que es donen de manera universal en totes les cultures són bons candidats per a les adaptacions evolutives,^[10] incloses les habilitats per inferir les emocions dels altres, discernir els familiars dels altres, identificar i preferir companys més sans i cooperar amb altres persones. S'han fet descobriments sobre el comportament social humà relacionat amb l'infanticidi, la intel·ligència, els patrons matrimonials, la promiscuïtat, la percepció de la bellesa, el preu de la núvia i la inversió dels pares. Les teories i les troballes de la psicologia evolutiva tenen aplicacions en molts camps, com ara l'economia, el medi ambient, la salut, el dret, la gestió, la psiquiatria, la política i la literatura.^[11][12]

La crítica a la psicologia evolutiva es basa en l'absència de cap possible comprovació de la teoria, argumentant que es basa en supòsits cognitius i evolutius (com ara el funcionament modular del cervell i una gran incertesa sobre l'entorn ancestral), també es fonamenta en la importància de les explicacions no genètiques i no adaptatives, així com qüestions polítiques i ètiques degudes a la interpretació dels resultats de la recerca. Els psicòlegs evolucionistes sovint comenten aquestes crítiques.^[13][14][15]

La seva suposició central és que el cervell humà es compon d'un gran nombre de mecanismes especialitzats que van ser modelats per la selecció natural durant un gran període de temps per resoldre els problemes recurrents de processament de la informació als quals s'enfrontaven els nostres avantpassats. Aquests problemes impliquen eleccions alimentàries, jerarquies socials, distribució de recursos a la descendència i selecció de parella.^[16] Els defensors suggereixen que pretén integrar la psicologia a les altres ciències naturals, arrelant-la en la teoria organitzadora de la biologia (teoria de l'evolució), i entenent així la psicologia com una branca de la biologia. L'antropòleg John Tooby i la psicòloga Leda Cosmides assenyalen:

De la mateixa manera que la fisiologia humana i la fisiologia evolutiva han treballat per identificar adaptacions físiques del cos que representen la "naturalesa fisiològica humana", el propòsit de la psicologia evolutiva és identificar les adaptacions emocionals i cognitives evolucionades que representen la "naturalesa psicològica humana". Segons Steven Pinker, "no és una teoria única sinó un gran conjunt d'hipòtesis" i un terme que "també ha arribat a referir-se a una manera particular d'aplicar la teoria de l'evolució a la ment, amb èmfasi en l'adaptació, a nivell genètic, de selecció i modularitat". La psicologia evolutiva adopta una comprensió de la ment que es basa en la teoria computacional de la ment. Descriu els processos mentals com a operacions computacionals, de manera que, per exemple, una resposta de por es descriu com a resultat d'un càlcul neurològic que introdueix les dades perceptives, per exemple, una imatge visual d'una aranya, i produeix la reacció adequada, per exemple, la por a allò que pot ser perillós dels animals. Sota aquesta visió, qualsevol aprenentatge general del domini és impossible a causa de l'explosió combinatòria. La Psicologia Evolutiva especifica el domini com els problemes de supervivència i reproducció.^[18]

Si bé els filòsofs generalment han considerat que la ment humana inclou facultats àmplies, com la raó i la luxúria, els psicòlegs evolucionistes descriuen els mecanismes psicològics evolucionats com a enfocats estretament per tractar qüestions específiques, com atrapar tramposos o triar parella. La disciplina considera que el cervell humà ha desenvolupat funcions especialitzades, anomenades mòduls cognitius, o adaptacions psicològiques que estan modelades per la selecció natural.^[19] Alguns exemples inclouen mòduls d'adquisició del llenguatge, mecanismes d'evitació de l'incest, mecanismes de detecció de tramposos, intel·ligència i preferències d'aparellament específiques del sexe, mecanismes d'alimentació, mecanismes de seguiment d'aliances, mecanismes de detecció d'agents i altres. Alguns mecanismes, anomenats específics de domini, tracten problemes adaptatius recurrents al llarg de la història evolutiva humana. D'altra banda, es proposen mecanismes de domini general per fer front a la novetat evolutiva.^[20]

La psicologia evolutiva té arrels en la psicologia cognitiva i la biologia evolutiva, però també es basa en l'ecologia del comportament, la intel·ligència artificial, la genètica, l'etologia, l'antropologia, l'arqueologia, la biologia, l'ecopsicologia i la zoologia. Està estretament lligat a la sociobiologia,^[21] però hi ha diferències clau entre ells, inclòs l'èmfasi en els mecanismes específics del domini més que no pas generals, la rellevància de les mesures de l'aptitud actual, la importància de la teoria del desajust i la psicologia més que el comportament.

Les quatre categories de preguntes de Nikolaas Tinbergen poden ajudar a aclarir les distincions entre diversos tipus d'explicacions diferents, però complementaris.^[22] La psicologia evolutiva se centra principalment en preguntes relacionades amb el "per què?", mentre que la psicologia tradicional se centra en preguntes relacionades amb el "com?".^[23]

La psicologia evolutiva es basa en diverses premisses bàsiques.

1. El cervell és un dispositiu de processament d'informació i produeix comportament en resposta a inputs externs i interns.^[24][25]
2. Els mecanismes adaptatius del cervell van ser modelats per la selecció natural i sexual.^{[24] [25]}
3. Diferents mecanismes neuronals estan especialitzats per resoldre problemes en el passat evolutiu de la humanitat.^{[24] [25]}
4. El cervell ha desenvolupat mecanismes neuronals especialitzats que van ser dissenyats per resoldre problemes que es van repetir al llarg del temps evolutiu profund,^[25] donant als humans moderns ments de l'edat de pedra.^{[24] [26]}
5. La majoria de continguts i processos del cervell són inconscients; i la majoria dels problemes mentals que semblen fàcils de resoldre són en realitat problemes extremadament difícils que es resolen inconscientment mitjançant complicats mecanismes neuronals.^[24]
6. La psicologia humana consta de molts mecanismes especialitzats, cadascun sensible a diferents classes d'informació o inputs. Aquests mecanismes es combinen per manifestar el comportament.^[25]

• Barkow, Jerome H. Missing the Revolution: Darwinism for Social Scientists. Oxford University Press, US, 2006. ISBN 978-0-19-513002-7. 
• Barkow, J.. The adapted mind: Evolutionary psychology and the generation of culture. Oxford: Oxford University Press, 1992. 
• Bowlby, John. Attachment. New York: Basic Books, 1969. ISBN 9780465097159. 
• Buss, D. M.; Barnes, M. «Preferences in human mate selection». Journal of Personality and Social Psychology, vol. 50, 3, 1986, pàg. 559–70. DOI: 10.1037/0022-3514.50.3.559.
• Buss, D. M. «From vigilance to violence: Tactics of mate retention in American undergraduates». Ethology and Sociobiology, vol. 9, 5, 1988, pàg. 291–317. DOI: 10.1016/0162-3095(88)90010-6.
• Buss, D. M. «Sex differences in human mate preferences: Evolutionary hypotheses tested in 37 cultures». Behavioral and Brain Sciences, vol. 12, 1989, pàg. 1–49. DOI: 10.1017/S0140525X00023992.
• Buss, D. M.; Larsen, R. J.; Westen, D.; Semmelroth, J. «Sex differences in jealousy: Evolution, physiology, and psychology». Psychological Science, vol. 3, 4, 1992, pàg. 251–55. DOI: 10.1111/j.1467-9280.1992.tb00038.x.
• Buss, D. M. (1994). The evolution of desire: Strategies of human mating. New York: Basic Books.
• Buss, David M. Evolutionary psychology: the new science of the mind. Boston: Pearson/A and B, 2004. ISBN 978-0-205-37071-9. 
• Buss, David M.; Haselton, Martie G.; Shackelford, Todd K.; Bleske, April L.; Wakefield, Jerome C. «Adaptations, Exaptations, and Spandrels». American Psychologist, vol. 53, 5, 1998, pàg. 533–48. DOI: 10.1037/0003-066X.53.5.533. PMID: 9612136.
• Clarke, Murray. Reconstructing reason and representation. Cambridge, Massachusetts: MIT Press, 2004. ISBN 978-0-262-03322-0. 
• Confer, Easton; Easton, Judith A.; Fleischman, Diana S.; Goetz, Cari D.; Lewis, David M.G.; Perilloux, Carin; Buss, David M. «Evolutionary Psychology». American Psychologist, vol. 65, 2, 2010, pàg. 110–126. DOI: 10.1037/a0018413. PMID: 20141266.
• Duntley, J.D.; Buss, D.M. «Evolutionary psychology is a metatheory for psychology». Psychological Inquiry, vol. 19, 2008, pàg. 30–34. DOI: 10.1080/10478400701774105.
• Durrant, R.. «Evolutionary Psychology». A: Comprehensive Handbook of Psychology, Volume Three: Biological Psychology. New York: Wiley & Sons, 2003, p. 1–33. 
• Evan, Dylan. Introducing Evolutionary Psychology. Lanham, MD: Totem Books USA, 2000. ISBN 978-1-84046-043-8. 
• Gaulin, Steven J. C. and Donald H. McBurney. Evolutionary psychology. Prentice Hall. 2003. ISBN 978-0-13-111529-3
• Hunt, Lynn «The Self and Its History». American Historical Review, vol. 119, 5, 2014, pàg. 1576–86. DOI: 10.1093/ahr/119.5.1576.
• Joyce, Richard. The Evolution of Morality (Life and Mind: Philosophical Issues in Biology and Psychology). Cambridge, Massachusetts: The MIT Press, 2006. ISBN 978-0-262-10112-7. 
• Miller, Geoffrey P. The mating mind: how sexual choice shaped the evolution of human nature. Garden City, N.Y: Doubleday, 2000. ISBN 978-0-385-49516-5. 
• Narvaez, D; Wang, L; Gleason, T; Cheng, Y; Lefever, J; Deng, L «The Evolved Developmental Niche and sociomoral outcomes in Chinese three-year-olds». European Journal of Developmental Psychology, vol. 10, 2, 2012, pàg. 106–127. DOI: 10.1080/17405629.2012.761606.
• Narvaez, D; Gleason, T; Wang, L; Brooks, J; Lefever, J; Cheng, Y «The Evolved Development Niche: Longitudinal effects of caregiving practices on early childhood psychosocial development». Early Childhood Research Quarterly, vol. 28, 4, 2013, pàg. 759–773. DOI: 10.1016/j.ecresq.2013.07.003.
• Nesse, R.M. (2000). Tingergen's Four Questions Organized Arxivat 18 January 2012 a Wayback Machine..
• Nesse, R; Williams, George C. Why We Get Sick. NY: Vintage, 1996. 
• Pinker, Steven. How the mind works. New York: Norton, 1997. ISBN 978-0-393-04535-2. 
• Pinker, Steven. The blank slate: the modern denial of human nature. New York, N.Y: Viking, 2002. ISBN 978-0-670-03151-1. 
• Richards, Janet C. Human nature after Darwin: a philosophical introduction. New York: Routledge, 2000. ISBN 978-0-415-21243-4. 
• Ryan, Christopher; Jethá, Cacilda. Sex at Dawn: The Prehistoric Origins of Modern Sexuality. New York, NY: Harper, 2010. ISBN 9780062002938. OCLC 668224740. 
• Santrock, John W. The Topical Approach to Life-Span Development(3rd ed.). New York, N.Y: McGraw Hill, 2005. ISBN 978-0-07-322626-2. 
• Schacter, Daniel L, Daniel Wegner and Daniel Gilbert. 2007. Psychology. Worth Publishers. ISBN 0-7167-5215-8 ISBN 9780716752158.
• Schmitt, D. P.; Buss, D. M. «Human mate poaching: Tactics and temptations for infiltrating existing relationships». Journal of Personality and Social Psychology, vol. 80, 6, 2001, pàg. 894–917. DOI: 10.1037/0022-3514.80.6.894. PMID: 11414373.
• Tooby, J.. «Conceptual foundations of evolutionary psychology». A: Buss, D.M.. The Handbook of Evolutionary Psychology. Hoboken, NJ: Wiley, 2005, p. 5–67. 
• Wilson, Edward Osborne ("E. O."). Sociobiology: the new synthesis. Cambridge: Belknap Press of Harvard University Press, 1975. ISBN 978-0674816213. 
• Wright, Robert C. M.. The moral animal: evolutionary psychology and everyday life. New York: Vintage Books, 1995. ISBN 978-0-679-76399-4.