Fa 65 cm de llargària màxima[4] i presenta 15-22 escates dorsals, 37-46 de laterals i 6-11 de ventrals. Musell llarg, pla i en forma de pala. Absència d'espines al cap. Aletes pectorals aixecades als extrems. La part posterior del cos és de color gris a negre i la ventral de color blanc.[5] És de fecundació externa[6] i la reproducció té lloc cap a finals d'abril.[7]
Les seues principals amenaces són la pesca per al consum humà, la mala qualitat de l'aigua a causa de la contaminació agrícola i ramadera, el fet que el riu Sirdarià ja no arribi a la mar d'Aral des de l'any 1975 a causa dels transvasaments d'aigua i la construcció de preses,[15] i la progressiva desaparició de la mar d'Aral, ja que la seua superfície s'ha vist reduïda en un 60% des del 1973 fins al 2000[16] (la seua aigua ha esdevingut hipersalina i no conté peixos tret d'una petita reserva situada al nord-est).[3]
Observacions
És inofensiu per als humans,[10] el seu índex de vulnerabilitat és de moderat a alt (53 de 100)[17] i molts autors el consideren extint.[18]
↑Bemis, W. E. i Kynard, B., 1997. Sturgeon rivers: an introduction to Acipenseriformes biogeography and life history. A: V. J. Birstein, J. R. Waldman i W. E. Bemis (eds), Sturgeon Biodiversity and Conservation, pp. 167–183. Kluwer Academic Publishers, Dordrecht.
↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
↑Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
↑ Baillie, J. i B. Groombridge (eds.), 1996. 1996 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa. 378 p.
.svg){kind=icon}
