La prova de Mantoux o test de Mantoux, és la prova de la tuberculina que s'utilitza habitualment per a conèixer la sensibilitat del subjecte a la tuberculina, aplicant una injecció intradèrmica d'una dosi exacta de solució de tuberculina de concentració determinada. La reacció de Mantoux o prova positiva es manifesta al cap de 48-72 hores com una zona d'induració superior a 10 mm de diàmetre entorn del lloc d'injecció, la qual cosa indica que hi ha o que hi ha hagut contacte de l'individu amb el bacil de Koch, però no vol dir necessàriament que pateixi de tuberculosi.[1]
Per tant, consisteix a injectar antígens a un organisme per comprovar si s'ha produït contacte amb el Mycobacterium o amb la vacuna BCG però sense deixar empremta. La injecció intradèrmica és de 0,1 ml de derivat purificat d'antigen de Mycobacterium tuberculosis. S'observa la reacció veient la induració a les 72 hores. Quan la pàpula que es produeix és major a 5 mm de diàmetre es considera que s'ha produït un contacte amb el bacil; és el diagnòstic d'infecció tuberculosa.
Indicacions
El test de la tuberculina està indicat en totes aquelles persones que presentin una major probabilitat d'infecció i que podrien beneficiar-se d'un tractament de quimioprofilaxi. Pot estar indicat també com a eina diagnostica en pacients amb sospita de malaltia tuberculosa.
Tots aquells contactes amb pacients amb malaltia TB pulmonar o laríngia.
Un resultat fals positiu de la tuberculina pot donar-se per infecció de micobacteris no tuberculosos o per vacunació prèvia amb la vacuna BCG. La vacunació prèvia amb BCG pot donar falsos positius molts anys després d'aquesta vacunació.[2]
