L'Iran és subdividit en trenta-una províncies (persa: استانostân), cadascuna governada per una entitat local, normalment la ciutat més poblada, anomenada capital (persa: مرکز, Màrkaz) de cada província. L'autoritat provincial és encapçalada per un governador general (persa: استاندارostândâr), qui és nomenat pel Ministre de l'Interior subjecte a aprovació del Cabinet de l'Iran.[1]
Història moderna
Mapa de les subdivisions administratives de l'Iran el 1911, Tehran, Eyalats, i Velayats.
L'Iran va establir el seu territori modern des del Tractat de París de 1857. Abans de 1937, l'Iran havia mantingut la seva estructura divisional administrativa feudal, que es remunta a l'època en què l'estat modern va ser centralitzat per la dinastia safàvida al segle XVI. No obstant que els límits, els rols i els governants canviaven sovint. A la vigília de la Revolució Constitucional Persa de 1905, l'Iran estava compost per Teheran, essent governat directament pel monarca; quatre eyalats (persa: ایالاتelâyât pl., ایالتelayat sin.), governat pels Prínceps de Qajar; i diversos velayats (persa: ولایاتvelâyât pl., ولایتvelayat sin.). Les confederacions tribals nòmades, com el poble Bakhtiari i el poble Qashqai, eren en gran part independents de les divisions administratives domèstiques i eren autònoms.
Amb la Revolució Constitucional, i la formació de la primera Assemblea Nacional Consultiva, es van definir legalment les subdivisions administratives de l'Iran el 1907.[2] Segons la llei de 1907, les següents subdivisions van ser definides:[2]
«
Persa .ماده ۱ ــ مملکت محروسه ایران برای تسهیل امور سیاسی بایالات و ولایات منقسم می‌شود
ماده ۲ ــ ایالت قسمتی از مملکت است که دارای حکومت مرکزی و ولایات حاکم‌نشین جزء است و فعلاً منحصر به چهار ایالت است: آذربایجان، کرمان و بلوچستان، فارس، خراسان
ماده ۳ ــ ولایات قسمتی از مملکت است که دارای یک شهر حاکم‌نشین و توابع باشد اعم از اینکه حکومت آن تابع پایتخت یا تابع مرکز ایالتی باشد
Català Article 1 - El domini vigilat de l'Iran, per a la facilitació dels afers polítics, es subdividirà en Eyalats i Velayats. Article 2 - Eyalat és una part del regne que inclou un govern central i uns Velayats governats per un governador subordinat i de moment només hi ha quatre Eyalat: Azerbaidjan, Kerman i Baluchistan, Fars, Khurasan. Article 3 - Velayat és una part del regne que inclou una ciutat de residència del governador i àrees subordinades, tant si el seu govern està subordinat a la capital (Teheran) com a la capital d'un Eyalat.
»
— Llei de 1907
El 22 d'octubre de 1911, l'Assemblea Nacional Consultiva iraniana va aprovar una altra llei, titulada "La llei d'elecció de l'Assemblea Nacional Consultiva" (persa: قانون انتخابات مجلس شورای ملی). Aquesta llei presentava una llista complerta de tots els Eyalats i Velayats del país, així com els seus districtes i ciutats constituents. Aquesta llista presentava l'agrupació de diverses ciutats i districtes en districtes electorals per a les eleccions. Segons aquesta llei, el 1911, l'Iran estava format per 27 subdivisions administratives, la regió de Teheran, 4 eyalats, i 22 velayats.[3] La llista era:
El 1937 Iran fou reorganitzat formant 10 províncies amb governacions subordinades: Gilan, Mazandaran, Azerbaijan Est, Azerbaijan Oest, Kermanshah, Khuzestan, Fars, Kerman, Khorasan, i Isfahan.[4]
Iran havia tingut una reclamació història sobre Bahrain com la seva 14ena província, que fou sota ocupació britànica fins 1971. Anteriorment a 1957, Bahrain pertanyia a la Província de Fars.[5] Durant l'Iran safàvida, Bahrain estava subordinat a la Província de Buixehr i Zubara (situada al país actual de Qatar) era la seva capital. El 1737, sota la dinastia Afsharid, Bahrain va ser sotmès al govern de Fars.[6] Aquesta reclamació va ser reafirmada pel nou lideratge teocràtic iranià després de 1979 amb el famós intent de cop d'estat de 1981]] succeït.[7]
De 1960 a 1981, les governacions es van elevar gradualment a l'estatus provincial una per una. Des d'aleshores s'han creat diverses províncies noves, la més recent el 2010, quan la nova província d'Alborz es va dividir de la província de Teheran, i abans el 2004, quan la Khorasan es va dividir en tres províncies.[8]
↑Gwillim Law, Statoids website. «Provinces of Iran». Arxivat de l'original el 22 October 2016. [Consulta: 30 abril 2006].
↑Ebrahimi, Mansoureh; Rad Goudarzi, Masoumeh & Yusoff, Kamaruzaman (2018), The Dynamics of Iranian Borders: Issues of Contention, Springer, p. 106, ISBN 9783319898360
↑Mojtahed-Zadeh, Pirouz. Security and Territoriality in the Persian Gulf: A Maritime Political Geography. Routledge, 2013, p. 139. ISBN 978-0700710980.
_map_1911_(1290_SH)_-_English.png)
.png)
