La projecció paral·lela, o projecció axonomètrica, és, en geometria euclidiana, un sistema de representació gràfica per a transposar un objecte tridimensional a un dibuix bidimensional en un pla, anomenat pla de projecció. Consisteix en projectar punts de l'espai contra el pla de projecció mitjançant feixos de rectes sempre paral·leles entre si.^[1][2]

Aquesta tècnica de representació gràfica s'utilitza en dissenys d'enginyeria i arquitectura, ja que el seu principal avantatge és que manté les proporcions relatives d'allò representat i s'hi pot mesurar a sobre directament. D'aquesta manera es pot reconstruir l'objecte fàcilment a partir de representacions concretes.

• Ortogonal: la direcció de projecció és perpendicular al pla de projecció.^[3]
  • Paral·lela a la normal a un pla principal de l'objecte representat (planta, perfil, alçat).
  • Axonomètrica: el pla de projecció no és normal a l'eix principal, per la qual cosa l'objecte és un escorç.
• Obliqua: la direcció de projecció no és normal al pla de projecció.^[4][5]