La Procuració Reial era l'organisme encarregat de la gestió de les rendes i drets de la corona. Els funcionaris reials que dirigien aquest aspecte eren els procuradors reials.
Jaume II de Mallorca va organitzar la procuració i nomenà dos procuradors que substituïren el batle encarregat de la gestió del patrimoni reial. Aquesta mesura va permetre racionalitzar l'administració i augmentar els ingressos. Devers el 1345 el nombre de procuradors es va reduir a un.
A més de les funcions pròpies, el procurador reial es feia càrrec de les del lloctinent en la seva absència en assumptes de govern o de defensa. El càrrec teniu una significació política i va ser ocupat per algunes famílies de l'oligarquia urbana i terratinent (com és el cas dels Burgues).
La Procuració Reial va unificar les finances reials de les Illes Balears, ja que encara que Menorca va comptar amb una institució pròpia Joan II la va suprimir i deixà a l'illa un lloctinent del procurador reial. Cada any el procurador havia d'enviar els comptes al mestre racional per a la seva fiscalització, prèvia a l'aprovació reial.
Durant la Guerra Civil Catalana (1462-72) es va convertir en una institució clau que recaptava part del deute públic del Regne de Mallorca per finançar les operacions militars. En els segles xvi i xvii va ser l'òrgan que va atendre les necessitats defensives del regne, sobretot les derivades de la fortificació de les ciutats.[1]
El Decret de Nova Planta de 1715 va suprimir aquesta institució i va introduir la figura de l'intendent.[2]
