Prionotus punctatus

Infotaula d'ésser viuPrionotus punctatus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN16781050 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaTriglidae
GènerePrionotus
EspèciePrionotus punctatus Modifica el valor a Wikidata
(Bloch, 1793)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Prionotus alipionis (Teague & Myers, 1945)
  • Prionotus aspersus (Meek & Hildebrand, 1928)
  • Prionotus capella (Miranda Ribeiro, 1916)
  • Prionotus jamaicensis (Teague, 1951)
  • Trigla punctata (Bloch, 1793)[4]

Prionotus punctatus és una espècie de peix pertanyent a la família dels tríglids.

Descripció

  • Fa 40 cm de llargària màxima (normalment, en fa 30).[5][6]

Alimentació

Menja gambes, crancs i d'altres crustacis, i peixos.[5]

Depredadors

És depredat per Squatina guggenheim.[7][8]

Hàbitat

És un peix marí, demersal i de clima subtropical que viu fins als 190 m de fondària (normalment, entre 18 i 70).[5][9][10]

Distribució geogràfica

Es troba a l'Atlàntic occidental: des de Belize i Jamaica fins a l'Argentina, incloent-hi les Antilles, Centreamèrica i Sud-amèrica.[5][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27]

Observacions

És inofensiu per als humans i comercialitzat com a peix d'aquari a Ceará (el Brasil).[5][28]

Referències

  1. ↑ Lacépède B. G. E., 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3. i-lxvi + 1-558.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Bloch, M. E., 1793. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlín. Naturgeschichte der Ausländischen Fische. v. 7: i-xiv + 1-144, Pls. 325-360.
  4. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Prionotus punctatus» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  6. ↑ Miller, G.C. i W.J. Richards, 1978. Triglidae. A: W. Fischer (ed.). FAO species identification sheets for fishery purposes. West Atlantic (Fishing Area 31). FAO, Roma. Vol. 5. pag.var.
  7. ↑ FishBase (anglès)
  8. ↑ Vögler, R., A.C. Milessi i R.A. Quiñones, 2003. Trophic ecology of Squatina guggenheim on the continental shelf off Uruguay and northern Argentina. J. Fish Biol. 62: 1254-1267.
  9. ↑ Figueiredo, J.L. de, A.P. dos Santos, N. Yamaguti, R.A. Bernardes i C.L. Del Bianco Rossi-Wongtschowski, 2002. Peixes da zona econômica exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: Levantamento com Rede de Meia-Água. São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo; Imprensa Oficial do Estado, 242 p.
  10. ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  11. ↑ Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
  12. ↑ Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  13. ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington i Londres. 253p.
  14. ↑ De Godoy, M.P., 1987: Peixes do estado de Santa Catarina. Editora da UFSC, co-edição ELETROSUL e FURB, Florianópolis. 571p.
  15. ↑ Ginés, H. i F. Cervigón, 1967. Exploración pesquera en las costas de Guyana y Surinam, año 1967. Estación de Investigaciones Marinas de Margarita. Fundación La Salle de Ciencias Naturales, núm. 29.
  16. ↑ Lowe-McConnell, R.H., 1962. The fishes of the British Guiana continental shelf, Atlantic coast of South America, with notes on their natural history. J. Linn. Soc. Zool. (Londres) 44(301):667-700.
  17. ↑ Madureira, L.S.P. i C.L.D.B. Rossi-Wongtschowski (eds.), 2005. Prospecção de recursos pesqueiros pelágicos na Zona Econômica Exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: hidroacústica e biomassas. Série documentos Revizee: Score Sul, Instituto Oceanográfico, USP, São Paulo, el Brasil. 144 p.
  18. ↑ Martin, F.D. i J.W. Patus, 1984. An annotated key to the Teleost fishes of Puerto Rico. Compendio Enciclopédico de los Recursos Nat. 5:1-191.
  19. ↑ Menezes, N.A., P.A. Buckup, J.L. Figueiredo i R.L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
  20. ↑ Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 369 p.
  21. ↑ Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  22. ↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  23. ↑ Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482p.
  24. ↑ Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  25. ↑ Soares, L.H., 1988. Catálogo dos peixes do litoral do Estado do Rio Grande do Norte. Boletim do Departamento de Oceanografia e Limnologia do Centro de Biociências da Universidade Federal do Rio Grande do Norte 7: 1-39.
  26. ↑ Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
  27. ↑ Vega-Cendejas, M.E., 2004. Ictiofauna de la reserva de la biosfera Celestún, Yucatán: una contribución al conocimiento de su biodiversidad. Universidad Nacional Autónoma de México. Anales del Instituto de Biología, Serie Zoología 75:193-206.
  28. ↑ Monteiro-Neto, C., F.E.A. Cunha, M.C. Nottingham, M.E. Araújo, I.L. Rosa i G.M.L. Barros, 2003. Analysis of the marine ornamental fish trade at Ceará State, northeast Brazil. Biodivers. Conserv. 12:1287-1295.

Bibliografia

  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Brum, M.J.I., 1996. Cytogenetic studies of Brazilian marine fish. Braz. J. Genet. 19(3):421-427.
  • Miller, G.C. i W.J. Richards, 1991. Nomenclatural changes in the genus Prionotus (Pisces: Triglidae). Bull. Mar. Sci. 48(3):757-762.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs