La presó d'Adra[1] (àrab: سجن عدرا, sijn ʿAdrā) és una presó a Síria, ubicada als afores i al nord-est de la ciutat de Damasc.[2][3] S'hi troben empresonats presoners civils i presos polítics.[4][5][6] El 2014, la presó tenia més de 7.000 presos, una dotzena de les quals són dones.[7][8]The Washington Post ha definit la presó d'"infame".[9]
El fiscal Ahmad Bakri va afirmar que la presó "va ser dissenyada per contenir 2.500 reclusos i possiblement 4000 sota circumstàncies especials, tot i que la instal·lació té ara més de 7.000 persones a l'interior de les parets". A més, s'hi reclouen acusats de tots els nivells de delictes. Bakri es va preguntar: "És correcte que les persones que condemnades per robatori s'allotgi amb un assassí, o algú culpable d'una infracció de trànsit, amb un addicte a les drogues?".[8]
Història
Ghassan Najjar, un enginyer que va ser empresonat el 1980, segons els informes, va emprendre dues vagues de fam, una de les quals per a protestar per les condicions a la presó. Els seus companys de presó van assegurar que va ser colpejat pels guàrdies de la presó que intentaven obligar-lo a menjar, fins al punt que va patir lesions de la medul·la.[10]
Masud Hamid, un estudiant de periodisme kurd, va ser deixat en confinament solitari durant un any entre 2003 i 2004 abans de permetre-li visites mensuals. Human Rights Watch va dir que els interrogadors l'haurien torturat i colpejat amb un fuet a la part inferior dels seus peus.[11] La seva cel·la era 2 per 0,85 metres, i una gran part l'ocupava un lavabo.[12]
El desembre de 2004 els presos kurds van dur a terme una vaga de fam, que va ser presumptament aturada a través de la tortura.[13]
El març de 2011, tretze presos de la presó van començar una vaga de fam per protestar per les detencions polítiques i l'opressió. Entre els quals hi havia l'exjutge Haitham al-Maleh, de 80 anys, complint una pena de presó de tres anys per criticar la corrupció a Síria, i l'advocat Anwar al-Bunni, empresonat durant cinc anys per "debilitar la moral pública".[14]
L'1 juliol 2013 les preses dones van començar una vaga de fam en resposta a la negligència dels seus casos per part de la fiscalia del Tribunal Antiterrorista, i pel fet que no s'aprovessin els seus respectius casos.[15]
El desembre de 2014, la presó va superar amb escreix la seva capacitat de 2.500 persones fins a més de 7.000 presoners de tota classe d'acusacions, des d'assassins fins infractors de trànsit.[8]
L'agost i el setembre de 2015 Jaysh al-Islam va bombardejar i va assaltar la presó, i va prendre el control de dos edificis.[16][17][18]
