La presa és de grans dimensions: 210 metres de longitud i 150 metres d'alçada. En el moment de la seva construcció va tenir el rècord d'alçada d'Espanya.[1]
Les característiques de l'espai van determinar la construcció d'una volta de formigó les característiques morfològiques de la qual varen modificar-se sobre els models experimentals del projecte.[1]
La infraestructura va començar a funcionar tan bon punt va acabar-se l'obra tot i que la cota d'embassament va quedar limitada perquè quan van omplir-la van veure que tenia fugues d'aigua. Entre 1971 i 1973 van posar remei creant una pantalla d'impermeabilització a tots dos marges i al peu de la presa. Els dos anys següents va reforçar-se també el marge dret.[1]
Com que els sobreeixidors de la presa se situaven 300 metres més a dalt, l'intradós podia mantenir-se sec i que la presa pogués recórrer per fora sense necessitat de construir una galeria interior.[1]
Amb els diferents bancals que creen les bandes horitzontals, es pot reduir la secció i alhora crear passos sobre els que hi ha les escales metàl·liques.[1]
Amb la connexió entre l'estrep dret convex i la superfície còncava de la volta, el conjunt adquireix la imatge d'una superfície plegada entre les muntanyes.[1]
La presa va ser construïda en temps rècord per l'equip de la ENHER. Abans d'encetar les obres, es va haver de desviar el caudal del riu Noguera Ribagorçana a través de la construcció de petites preses i un túnel deixant seca tota la zona de treball.[1]
A causa de les seves grans dimensions, en poques ocasions s'ha omplert l'embassament fins a la seva totalitat. Tot i les dificultats, la construcció de la presa va ser un dels èxits més importants de l'enginyeria de l'època.[1]
