És un edifici major en matèria de construcció de preses amb una doble vocació: la producció d'energia i la irrigació. És considerada la presa de volta més alta de l'Àfrica i la més gran del Marroc en producció energètica. A més a més de la seva capacitat d'irrigació pel pla de Tadla, que pertany a la planura interior preatlàsica del Tadla (3.500 km²), s'han perllongat a la regió de Marrakech-Tensift-Al-Haouz per la planura dels Sraghna. La presa ha permès d'afegir 69.500 ha de terres fèrtils sobre 125 km de longitud.