Premis Oscar de 1945

34° 06′ 07″ N, 118° 20′ 27″ O / 34.1019°N,118.3408°O / 34.1019; -118.3408
Tipus	cerimònia dels Oscars
Data	7 març 1946
Número d'edició	18  (1945 )
← 1944 1946 →
Localització	Grauman's Chinese Theatre (Califòrnia)
Estat	Estats Units d'Amèrica
Presentador	James Stewart Bob Hope
Lloc web	oscars.org…

Els Premis Oscar de 1945 (en anglès: 18th Academy Awards) foren presentats el 7 de març de 1946 en una cerimònia realitzada al Grauman's Chinese Theatre de Los Angeles.

La cerimònia fou presentada pels actors James Stewart i Bob Hope.

Després de les penúries passades per culpa de la Segona Guerra Mundial les estatuetes que s'atorgaren durant la nit tornaren a ser de bronze amb cobertura daurada d'or.

La victòria del drama Dies perduts de Billy Wilder convertí aquest film en el primer a aconseguir el premi a millor pel·lícula en la cerimònia dels Òscars així com en endur-se la Palma d'Or del Festival de Cannes.

La guanyadora del premi a millor actriu, Joan Crawford, no fou present a la cerimònia a conseqüència d'una pneumònia. En sentir per la ràdio que fou la guanyadora convocà la premsa a casa seva, i des del llit acceptà el premi.^[1]

Amb la seva nominació a millor actriu, Greer Garson es convertí a la primera actriu en aconseguir 5 nominacions consecutives en aquesta categoria.

La pel·lícula franco-alemanya-suïssa Marie-Louise dirigida per Leopold Lindtberg es convertí en la primera pel·lícula de parla no anglesa en aconseguir un Òscar, concretament el de millor guió original.

Millor pel·lícula	Millor director
Dies perduts (Charles Brackett per Paramount Pictures) Lleveu àncores! (Joe Pasternak per Metro-Goldwyn-Mayer) The Bells of St. Mary's (Leo McCarey per RKO Radio Pictures) Mildred Pierce (Jerry Wald per Warner Bros.) Spellbound (David O. Selznick per United Artists)	Billy Wilder per Dies perduts Clarence Brown per El foc de la joventut Alfred Hitchcock per Spellbound Leo McCarey per The Bells of St. Mary's Jean Renoir per The Southerner
Millor actor	Millor actriu
Ray Milland per Dies perduts com a Don Birnam Bing Crosby per The Bells of St. Mary's com a Pare Chuck O'Malley Gene Kelly per Lleveu àncores! com a Joseph "Joe" Brady Gregory Peck per The Keys of the Kingdom com a Pare Francis Chisholm Cornel Wilde per A Song to Remember com a Frédéric Chopin	Joan Crawford per Mildred Pierce com a Mildred Pierce Beragon Ingrid Bergman per The Bells of St. Mary's com a Germana Mary Benedict Greer Garson per The Valley of Decision com a Mary Rafferty Jennifer Jones per Love Letters com a Singleton/Victoria Morland Gene Tierney per Que el cel la jutgi com a Ellen Berent Harland
Millor actor secundari	Millor actriu secundària
James Dunn per A Tree Grows in Brooklyn com a Johnny Nolan Michael Chekhov per Spellbound com a Dr. Alexander 'Alex' Brulov John Dall per The Corn Is Green com a Morgan Evans Robert Mitchum per The Story of G.I. Joe com a Tinent Bill Walker J. Carrol Naish per A Medal for Benny com a Charley Martin	Anne Revere per El foc de la joventut com a Mrs Araminty Brown Eve Arden per Mildred Pierce com a Ida Corwin Ann Blyth per Mildred Pierce com a Veda Pierce Forrester Angela Lansbury per The Picture of Dorian Gray com a Sibyl Vane Joan Lorring per The Corn Is Green com a Bessie Watty
Millor guió original	Millor guió adaptat
Richard Schweizer per Marie-Louise Myles Connolly per Music for Millions Milton Holmes per Salty O'Rourke Harry Kurnitz per What Next, Corporal Hargrove? Philip Yordan per Dillinger	Charles Brackett i Billy Wilder per Dies perduts (sobre hist. de Charles R. Jackson) Leopold Atlas, Guy Endore i Philip Stevenson per The Story of G.I. Joe (sobre hist. d'Ernest Taylor Pyle) Frank Davis i Tess Slesinger per A Tree Grows in Brooklyn (sobre hist. de Betty Smith) Ranald MacDougall per Mildred Pierce (sobre hist. de James M. Cain) Albert Maltz per Pride of the Marines (sobre hist. de Roger Butterfield)
Millor història	Millor curtmetratge d'animació
Charles G. Booth per The House on 92nd Street Alvah Bessie per Objectiu Birmània László Görög i Thomas Monroe per The Affairs of Susan Ernst Marischka per A Song to Remember John Steinbeck i Jack Wagner per A Medal for Benny	Quiet Please! de Fred Quimby Donald's Crime de Walt Disney Jasper and the Beanstalk de George Pal Life with Feathers d'Edward Selzer Mighty Mouse in Gypsy Life de Paul Terry The Poet and Peasant de Walter Lantz Rippling Romance (Columbia)
Millor banda sonora - Dramàtica o còmica	Millor banda sonora - Musical
Miklós Rózsa per Spellbound Daniele Amfitheatrof per Guest Wife Louis Applebaum i Ann Ronell per The Story of G.I. Joe Dale Butts i Morton Scott per Flame of Barbary Coast Robert Emmett Dolan per The Bells of St. Mary's Lou Forbes per El meu xicot és boig Hugo Friedhofer i Arthur Lange per The Woman in the Window Karl Hajos per The Man Who Walked Alone Werner Janssen per Captain Kidd Werner Janssen per Guest in the House Werner Janssen per The Southerner Edward J. Kay per G. I. Honeymoon Alfred Newman per The Keys of the Kingdom Miklós Rózsa per Dies perduts Miklós Rózsa i Morris Stoloff per A Song to Remember H. J. Salter per This Love of Ours Herbert Stothart per The Valley of Decision Aleksander Tansman per Paris Underground Franz Waxman per Objectiu Birmània Roy Webb per Miracle d'amor Victor Young per Love Letters	Georgie Stoll per Lleveu àncores! Robert Emmett Dolan per Incendiary Blonde Lou Forbes i Ray Heindorf per Un home fenomen Walter Greene per Why Girls Leave Home Ray Heindorf i Max Steiner per Rhapsody in Blue Charles Henderson i Alfred Newman per State Fair Edward J. Kay per Sunbonnet Sue Jerome Kern i H. J. Salter per Can't Help Singing Arthur Lange per Belle of the Yukon Edward Plumb, Paul J. Smith i Charles Wolcott per The Three Caballeros Morton Scott per Hitchhike to Happiness Marlin Skiles i Morris Stoloff per Aquesta nit i sempre
Millor cançó original	Millor so
Richard Rodgers (música); Oscar Hammerstein II (lletra) per State Fair ("It Might as Well Be Spring") Harold Arlen (música); Johnny Mercer (lletra) per Here Come the Waves ("Accentuate the Positive") Jule Styne (música); Sammy Cahn (lletra) per Aquesta nit i sempre ("Anywhere") James Van Heusen (música); Johnny Burke (lletra) per The Bells of St. Mary's ("Aren't You Glad You're You") Jay Livingston (música); Ray Evans (lletra) per Why Girls Leave Home ("The Cat and the Canary") Walter Kent (música); Kim Gannon (lletra) per Earl Carroll Vanities ("Endlessly") Jule Styne (música); Sammy Cahn (lletra) per Lleveu àncores! ("I Fall in Love Too Easily") Allie Wrubel (música); Herb Magidson (lletra) per Sing Your Way Home ("I'll Buy That Dream") Ann Ronell (música i lletra) per The Story of G.I. Joe ("Linda") Victor Young (música); Eddie Heyman (lletra) per Love Letters ("Love Letters") Jerome Kern (música); E. Y. Harburg (lletra) per Can't Help Singing ("More and More") James Van Heusen (música); Johnny Burke (lletra) per Belle of the Yukon ("Sleighride in July") David Rose (música); Leo Robin (lletra) per Un home fenomen ("So in Love") Ray Heindorf i M. K. Jerome (música); Ted Koehler (lletra) per San Antonio ("Some Sunday Morning")	Stephen Dunn per The Bells of St. Mary's John P. Livadary per A Song to Remember Jack Whitney perThe Southerner Douglas Shearer per They Were Expendable Loren L. Ryder per The Unseen W. V. Wolfe per Three Is a Family Daniel J. Bloomberg per Flame of Barbary Coast Gordon Sawyer per Un home fenomen Thomas T. Moulton per Que el cel la jutgi Bernard B. Brown per Lady on a Train C. O. Slyfield per The Three Caballeros Nathan Levinson per Rhapsody in Blue
Millor direcció artística - Blanc i Negre	Millor direcció artística - Color
Wiard Ihnen; A. Roland Fields per Blood on the Sun James Basevi i William S. Darling; Thomas Little i Frank E. Hughes per The Keys of the Kingdom Albert S. D'Agostino i Jack Okey; Darrell Silvera i Claude Carpenter per Experiment perillós Hans Dreier i Roland Anderson; Sam Comer i Ray Moyer per Love Letters Cedric Gibbons i Hans Peters; Edwin B. Willis, John Bonar i Hugh Hunt per The Picture of Dorian Gray	Hans Dreier i Ernst Fegté; Sam Comer per La cala del francès Cedric Gibbons i Urie McCleary; Edwin B. Willis i Mildred Griffiths per El foc de la joventut Stephen Goosson i Rudolph Sternad; Frank Tuttle per Les mil i una nits Ted Smith; Jack McConaghy per San Antonio Lyle Wheeler i Maurice Ransford; Thomas Little per Que el cel la jutgi
Millor fotografia - Blanc i Negre	Millor fotografia - Color
Harry Stradling per The Picture of Dorian Gray George Barnes per Spellbound Ernest Haller per Mildred Pierce Arthur C. Miller per The Keys of the Kingdom John F. Seitz per Dies perduts	Leon Shamroy per Que el cel la jutgi George Barnes per Pirates del Carib Tony Gaudio i Allen M. Davey per A Song to Remember Robert Planck i Charles P. Boyle per Lleveu àncores! Leonard Smith per El foc de la joventut
Millor muntatge	Millors efectes especials
Robert J. Kern per El foc de la joventut George Amy per Objectiu Birmània Doane Harrison per Dies perduts Harry Marker per The Bells of St. Mary's Charles Nelson per A Song to Remember	John P. Fulton (fotografia); Arthur Johns (so) per Un home fenomen Lawrence W. Butler (fotografia); Ray Bomba (so) per Les mil i una nits Jack Cosgrove (fotografia i so) per Spellbound A. Arnold Gillespie, Donald Jahraus i R. A. MacDonald (fotografia); Michael Steinore (so) per They Were Expendable Fred Sersen i Sol Halprin (fotografia); Roger Heman Sr. i Harry M. Leonard (so) per Captain Eddie
Millor documental	Millor curtmetratge documental
The True Glory (Government of Great Britain, Government of USA) The Last Bomb (U.S. Army Air Force)	Hitler Lives? (Warner Bros.) Library of Congress (Office of War Information) To the Shores of Iwo Jima (U.S. Marine Corps)
Millor curtmetratge, un carret	Millor curtmetratge, dos carrets
Stairway to Light de Herbert Moulton i Jerry Bresler Along the Rainbow Trail d'Edmund Reek Screen Snapshots' 25th Anniversary de Ralph Staub Story of a Dog de Gordon Hollingshead White Rhapsody de Grantland Rice Your National Gallery de Joseph O'Brien i Thomas Mead	Star in the Night de Gordon Hollingshead A Gun in His Hand de Chester Franklin The Jury Goes Round 'N' Round de Jules White The Little Witch de George Templeton

• Walter Wanger - pels seus sis anys de servei com a President de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [placa especial]
• Daniel J. Bloomberg, Republic Studio i Republic Studio Sound Department - per la construcció d'un auditori musical que estableix les condicions de gravació òptima i combina tots els elements d'acústica i de disseny d'enginyeria. [certificat. Presentat el 1946]
• The House I Live In (produït per Frank Ross, dirigit per Mervyn Leroy, guió d'Albert Maltz; cançó "The House I Live In" música d'Earl Robinson i lletra de Lewis Allan, i interpretat per Frank Sinatra) - pel seu missatge de tolerància. [certificat]

• Peggy Ann Garner - com a actriu infantil més destacada de 1945. [estatueta en miniatura. Presentat el 1947]

• Ingrid Bergman (Millor actor)
• Charles Boyer (Millor actriu)
• Frank Capra (Millor edició, so i efectes especials)
• Bette Davis (Millor guió original i guió adaptat)
• Y. Frank Freeman (Millors curtmetratges i documentals)
• D.W. Griffith (Millor fotogragfia)
• Van Heflin (Millor actor i actriu secundaris)
• Eric Johnston (Millor pel·lícula)
• George Murphy (Premi Juvenil)
• Donald Nelson (Òscar Honorífic)
• Ginger Rogers (Millor direcció artística)
• Cesar Romero i Peter Viertel (entrada al xou)
• William Wyler (Millor director)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Premis Oscar de 1945

• (anglès) Academy Awards Database
• (anglès) IMDB