Al contrari que els títols de Duc de Cornualla i Duc de Rothesay, conjuntament amb els títols de Comte de Carrick, Baró Renfrew i Senyor de les Illes, que els adquireix al néixer l'hereu de la corona o per l'ascensió del seu progenitor a la corona, la creació del títol de Príncep de Gal·les depèn de la voluntat del sobirà. Per això mateix, va quedar vacant el 8 de setembre de 2022 quan el seu titular anterior (i amb més antiguitat), va pujar al tron com a Carles III després de la mort de la seva mare, la reina Elisabet II. L'endemà mateix, el rei va donar el títol al seu fill primogènit Guillem, duc de Cornualla i de Cambridge.[1][2]
Segons una famosa llegenda, el rei va prometre als gal·lesos conquerits que nomenaria "un príncep nascut a Gal·les, que no parlés una paraula d'anglès i fos de casa noble" i després va nomenar al seu fill com príncep per a sorpresa d'aquells que en ésser un nadó no sabia un mot de cap paraula. No obstant això, Eduard II realment va néixer a Caernarfon, Gal·les, mentre el seu pare lluitava en aquelles terres, i com molts infants és probable que en aquell temps no parlés anglès. En realitat, en créixer a la cort és probable que el seu primer idioma fos el francès i no l'anglès.
