Pozzi Escot va néixer a Lima (República del Perú), filla d'un diplomàtic francès.[2] Va viure al Perú durant cinc anys i després es va mudar amb la seva família a França.[2]
De tornada al Perú, entre 1949 i 1953, va estudiar a l'Acadèmia de Música Sas-Rosay (Lima) on va estudiar harmonia i composició amb el violinista i compositor franc-belga Andrés Sas (1900-1967).[3][4]
A finals de 1953, a l'edat de 20 anys va emigrar als Estats Units per estudiar música a la universitat Reed College, a la ciutat de Portland (Oregon).[2] Tres anys més tard es va convertir en ciutadana estatunidenca.[2] Entre 1954 i 1957 va estudiar a la Juilliard School (Nova York), on es va graduar com a llicenciada en composició (1956) i Bachelor in Arts (1957).[2]
El 1960 es va mudar a la ciutat d'Hamburg (Alemanya), on va estudiar en la Hochschule für Musik und Theater (Acadèmia de Música i Teatre), amb el compositor francès d'origen espanyol Philipp Jarnach (1892-1982) i el compositor californià William Bergsma (1921-1994).[2][4]
Ha rebut diversos premis internacionals, afiliacions a associacions musicals i honors.[3]
Entre 1964 i 1972 va fer classes de teoria i composició al New England Conservatory.[3]
Des de 1972 va ser professora ajudant a la universitat Wheaton College.[3]
Escot és membre de Woodrow Wilson Visiting Fellow, i presidenta de la International Society of Hildegard von Bingen Studies (Societat Internacional d'Estudis Hildegard von Bingen)[5]
Escot ha presentat les seves obres al Carnegie Hall, CUBE Ensemble a Chicago, Rome Oktoechoes Ensemble, Paris-Ensemble Intercontemporain, Russia St. Petersburg Chamber Players, Catedral de Colònia (Alemanya), Corcoran Gallery (a Washington DC).[5]
Vida privada
Pozzi Escot resideix a la ciutat de Cambridge (Massachusetts) amb el seu espòs, el compositor i teòric musical estatunidenc Robert Cogan (n. 1930).[2]
Obres
Ha gravat les seves obres en les discogràfiques Delos, Neuma, Espectre, Leo, Music & Arts i Centaur i les ha publicat a través de Publication Contact International.
Obres: vocals, de càmbra, orquestrals, electròniques, ballet i multimèdia, entre d'altres.[3]
1959: Three Poems ofRilke per a quartet de corda i narrador.[6]
Lamentus (Trilogy nr. 1, for the 6 million, obviously the Jewish Nazi victims) [Lament (trilogia núm. 1 per als sis milions, òbviament, les víctimes jueves dels nazis'] per a soprano, dos violins, dos violoncels, piano i tres tambors.
Christos (Trilogy nr. 2) per a flauta alt, contrafagot, tambors i tres violins.[7]
Visione [‘visió’] per a contrabaix, flauta, saxòfon alt, soprano, percussió i narrador.
Three Movements (‘tres moviments') per a piano i violí.
Sands(Symphony nr. 5) [‘Sorres (Simfonia núm. 5].
Fergus Are per a orgue
Missa Triste per a cor femení i tres instruments
En 1975 ―quan la Filharmònica de Nova York va estrenar la seva Cinquena simfonia― Pozzi Escot va ser triada una de les cinc compositores nord-americanes més importants del segle XX.[5]
Llibres
És autora de The Poetics of Simple Mathematics in Music (‘la poètica de la matemàtica simple en la música’), i
coautora de Sonic Design: The Nature of Sound and Music [‘Disseny Sonor: La Naturalesa del So i la Música’].[5]
Des de 1980 dirigeix la revista de música que ella mateixa edita: Sonus.[5]
Ha publicat més de trenta articles (sobretot en la seva pròpia revista) analitzant la relació entre la música i la matemàtica.[5]
El Concert per a piano de la compositora estatunidenca Escot encaixa perfectament amb la visió d'un altre gran estatunidenc: Charles Ives, el descobridor.
American composer Escot's Piano Concerto perfectly fits in the vision of another great American, Charles Ives, the discoverer.
En el contrast entre les dissonàncies estridents i les melodies harmonioses, Visión 97 parla en el llenguatge musical més modern sobre la bellesa de la creació de Déu
In the contrast between shrill dissonances and melodious harmonies, Visione 97 speaks in the most modern musical language of the beauty of God's creation.
↑ 1,01,1«Escot, Pozzi (Olga)»[Enllaç no actiu], article biogràfic (en anglès) a Randel, Don Michael: The Harvard Biographical Dictionary of Music, publicat al lloc web Google Llibres.
