En química o electroquímica, el potencial d'elèctrode, E, d'acord amb IUPAC,^[1] és la força electromotriu d'una cel·la galvànica composta de dos elèctrodes:

• Al costat esquerre del diagrama cel·lular hi ha l'elèctrode normal d'hidrogen (ENH), i
• Al costat dret hi ha l'elèctrode del qual s'està definint el potencial.

L'ENH es defineix que té un potencial de 0 V, per la qual cosa el potencial de cel·la amb signe de la configuració de sobre és:

E_cel·la = E_{esquerre (ENH)} − E_dreta = 0 V − E_elèctrode = E_elèctrode.

ENH és càtode i l'elèctrode és ànode.

La mesura es du a terme generalment utilitzant una configuració de tres elèctrodes (vegeu-ne el dibuix):

1. Elèctrode de treball
2. Elèctrode auxiliar
3. Elèctrode de referència (elèctrode d'hidrogen estàndard o un equivalent)

Les mesures de potencial es realitzen amb el pol negatiu d'un electròmetre connectat a l'elèctrode de referència i el pol positiu a l'elèctrode de treball.

El potencial mesurat de l'elèctrode de treball pot ser un:

• Potencial d'equilibri (reversible) en l'elèctrode de treball.
• Potencial net de reacció diferent de zero a l'elèctrode de treball però amb un corrent net real nul ("potencial de corrosió" "mescla")
• Potencial amb un corrent net diferent de zero sobre l'elèctrode de treball.

• Potencial normal d'elèctrode
• Potencial absolut d'elèctrode
• Potencial Galvani
• Potencial Volta