Una de les entrades del port de Lieja al port de Monsin
El port autònom de Lieja (en francèsport autonome de Liège) és el port interior més important de Bèlgica i el tercer port interior europeu després del port de París i el de Duisburg. Es compon d'una sèrie de 30 ports fluvials situats a les ribes del Mosa i al canal Albert, uns 50 km a partir de Statte tot passant Lieja fins a la frontera neerlandesa a Visé.
Connexions
Nau de cabotatge marítim Union Elisabeth a la dàrsena coberta
Port d'Anvers (110 km): via el canal Albert, 15 hores
El port accepta embarcacions fins a 2500 tones i conjunts de dues barcasses empesos fins a 4500 tones. Té una línia regular vers el Regne Unit amb naus de cabotatge marítimes de 1.000 a 2.500 tones.
Les xifres inferiors representen el trànsit fluvial, les superiors el tràfic total: al trànsit fluvial s'afegeix el volum de les mercaderies que arriba per camió o per tren.[1] Els combustibles sòlids (carbó, llenya), petroli, ganga, materials de construcció i productes metàl·lúrgics representen més de noranta-cinc per cent del tonatge. La baixa del tràfic des del 2005 s'explica per al tancament d'un alt forn de ArcelorMittal a Seraing el 2004 i de la baixa de la producció de l'acereria de Chertal el 2005. La tendència positiva de 2007 hauria de confirmar-se el 2008. Tant la reobertura de l'alt forn n°6 a Seraing com la nova fàbrica de bioetanol a Wanze, Biowanze generaran nous tràfics. L'any 2008 va donar un dels millors resultats, la crisi que va esclatar vers la fi de l'any només va fer sentir-se el 2009.
El trànsit de contenidors va créixer exponencialment de 2004 a 2005: 51% en volum (+57.536 tones) per 14.000 contenidors (+6.368). La major part dels contenidors utilitzen el trajecte Anvers-Lieja.Tot i que el transport de materials a granel (carbó, mena de ferro, petroli, materials de construcció, deixalles...) formen la major part, el 2010 el trànsit de productes a alt valor afegit en contenidor continua creixent: d'11% i atenyia 17.633.[2]
La construcció d'un port trimodal Trilogiport (aigua-ferro-autopista) a Hermalle-sous-Argenteau, a un antic meandre del Mosa tallat, les extensions dels ports de Renory i de Visé, el millorament de les connexions amb l'aeroport i l'eventual construcció d'una estació i d'una connexió ferroviària a alta velocitat per mercaderies haurien de promoure l'adveniment de càrregues a valor afegit superior. Tot això i l'acord amb els ports d'Anvers i de Zeebrugge al qual hi ha una penúria de terrenys industrials i logístics aviat hauria de tornar al port el seu títol de segon port interior europeu.
Avui, la connexió amb el port de Rotterdam sofreix de l'embús de Lanaye i les hesitacions del govern neerlandès per a autoritzar la construcció de la quarta resclosa al canal de Lanaye.
Instal·lacions principals
Dàrsena interior del Port de LiejaInstal·lacions portuàries per a materials de construccióPort petrolier de Lieja
26 km de molls
367 hectàrees de zona portuària
una dàrsena coberta de 10.000m2
molls interiors, roll-on/roll-off, drassana
102 grues i ponts grues
32 ponts bàscules
66 magatzems (docs) amb una superfície total de 15 hectàrees cobertes.
1 terminal per contenidors
tines petroliers d'una capacitat de 194.000 m³
graners d'una capacitat de 50.000 m³
tremuges per sorra i grava d'una capacitat de 60.000 tones
zones duaneres
115 llocs d'amarrament per a barques de plaer
serveis de port 24 hores
facilitats multimodals: fluvial, ferroviari i per carretera, tal com una connexió ràpida amb l'aeroport de mercaderies de Lieja a Bierset
Planchar, Robert-Armand. 75e anniversaire du Port autonome de Liège - Un canal et trois hommes (1936-2011) (en francès). Lieja: Cefal, 2011, p. 34. ISBN 9782-87130-298-8.
