Els popoluques (del nàhuatl 'algú que parla com balbotejant') és un exònim despectiu que els asteques van aplicar a diferents pobles indígenes de Mèxic; de fet el terme popoluca és similar en connotació i significat al terme bàrbar de grecs i romans. El terme és confús perquè correspon a ètnies que parlen diferents llengües no-relacionades entre si.
Llengües zoques i mixes anomenades "popoluca"
Els popoluques que parlen llengües mixezoque són, juntament amb els mixes, descendents lingüístics i culturals dels olmeques, civilització mare de Mesoamèrica la llengua testimoniada dels quals epigràficament ha estat traduïda recentment a partir del proto-mixezoque reconstruït.
Sovint són considerats com una branca de l'ètnia mixe, zoque i olmeca i, al contrari que altres grups, no mantenen una intensa solidaritat ètnica, sinó més aviat lingüística. Això ha dificultat la creació d'organismes representatius popoluca i la falta de representació de l'ètnia en les instàncies estatals o nacionals. La varietat de noms amb què s'autodenominen (núntaha’yi, tuncapxe, yaac avu, nuntajuyi, actebet o anmati) donen una idea de la falta d'una identitat lingüística o ètnica definida, per la qual cosa sovint es diuen a si mateixos popoluca, encara que aquesta sigui una denominació nàhuatl i per tant forana.
Els popoluque viuen al sud de l'estat de Veracruz principalment als municipis d'Acayucan, Hueyapan de Ocampo, Mecayapan, Pajapan i Soteapan, encara que també es troben grups de llengua popoluca a les ciutats de Minatitlán i Coatzacoalcos. Donada la difícil intercomprensió de les variants o dialectes popoluca de vegades es parla de quatre llengües diferents encara que relacionades i agrupades sota la denominació 'popoluca'. Aquestes variants, més relacionades amb el zoque o amb el mixe segons la seva situació geogràfica, són:
Totes les variants de popoluca són llengües que van sofrir una pèrdua de parlants important en favor del nàhuatl i el castellà per la seva situació a l'istme de Tehuantepec, cruïlla de cultures, comerç i influències polítiques.